x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PAS A NIVELL
  • JAUME SELLÉS

2018

Actualitzada 02/01/2018 a les 13:30
Jaume Sellés

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jaume Sellés

SEGRE
Pas a Nivell

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jaume Sellés

Per culpa del calendari, un servidor ha escrit la darrera columna del 2017 tot sabent que vostès la llegiran –si els ve de gust– com la primera del 2018. No és un assumpte transcendent però tampoc no és menor. Sovint les diferents perspectives de cadascú són les que generen els diversos posicionaments sobre les coses que ens passen, allò que el refranyer ha sancionat afirmant que cadascú explica la missa tal com li ha anat. Per tant, escric en clau 2017 allò que necessàriament es llegirà el 2018. El primer, es miri com es vulgui, ha estat un any atziac; el segon, ja es veurà, tot i que sembla difícil que pugui anar pitjor que l’anterior.

Els resultats electorals, que d’antuvi semblaven tan bons per a alguns, quan els contrastem amb l’aritmètica parlamentària que han deixat no ho són tant i que els dies de després acostumen a ser força més complicats que els de campanya. Continuant amb el refranyer, és més fàcil predicar que donar pa. És a dir, avui per avui, l’únic cert és que Cs ha guanyat les eleccions sabent, però, que el discurs que les hi ha fet guanyar els condemna a vagar en solitari per l’arc parlamentari català perquè ningú no vol ajuntar-hi els seus escons. Junts x Cat ha guanyat la disputa fratricida amb ERC, adoptant unes tesis legitimistes que els han donat molts vots de darrera hora però que col·loca la investidura i la formació de govern en una mena d’atzucac molt preocupant i que difícilment resoldran si no canvien el pas.

Aquells que ensenyaven temeràriament la clau de la governabilitat se l’han hagut d’empassar de pressa i corrents i els moralistes de la CUP temen ser enviats al fons del barranc a ballar el seu tronat mambo, això sí, sense més públic que el minoritari i seu de tota la vida, mentre PP i PSC no acaben d’entendre què els ha passat ni per què. Vist des del 2017 el panorama no invita a l’optimisme, siguis indepe o unionista. El més rellevant electoralment parlant és que aquí ha votat tot Déu i que, a pesar d’això, l’empat persisteix, la qual cosa dóna i pren arguments a tothom i que, finalment, la conyeta de la Tabàrnia sembla consolidar-se en l’imaginari català com en el mirall deforme del carreró del gat ho va fer l’esperpent ibèric. Si t’ho prens bé, fins i tot és divertit; si t’ho prens malament, és la confirmació que Aznar tenia raó. Ja ens val.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre