SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Que la notícia sigui extraordinària no és debades; és el primer cop que un president de govern cau a Espanya per culpa d’un vot de censura, fet que no treu que a alguns, carregats de romanços i de malenconia com jo, ens sembli un déjà vu. De fet, fa poc més de dos anys, els mateixos protagonistes, en circumstàncies similars, van votar de manera molt diferent. Sí, ja sé que la sentència del cas Gürtel ha estat el detonant que ha fet saltar pels aires una situació que feia temps que era explosiva, però precisament que hagi calgut la sentència condemnatòria per fer-la viable és el que em fa encongir el cor. Si els jerarques socialistes no s’haguessin entestat a rebentar el seu secretari general i no li haguessin imposat el pacte amb Cs; si els podemites haguessin entès que allò verdaderament revolucionari no era fer el sorpasso als sociates, sinó expulsar la corrupció del govern; si els independentismes no s’haguessin fet seva l’estúpida idea que els espanyols són tots iguals de dolents i anticatalans, quant de temps no hauríem perdut i quant de patiment ens hauríem estalviat. Perquè en aquests mesos n’hem vist de tots colors i condicions a cada partit i res del que hem vist ha resultat edificant, des d’un punt de vista polític i humà, i, a més, les seqüeles duraran molt més del que ens pensem.

Dit això, no seré jo qui hi posi entrebancs. Al final, Sánchez ha estat capaç de sortir de l’ostracisme al qual la guerra civil socialista l’havia conduït i, passi el que passi en els propers mesos, arribarà a la propera contesa electoral en molt millor posició del que les seves circumstàncies auguraven tot just fa set dies. Els podemites, casalot i referèndums mig païts, han acabat fent allò que Errejón proposava en l’anterior moció i no només ho han fet, sinó que ho han victorejat com si fos el que havien desitjat fer sempre. De la mateixa manera que els que no tenien por, que no sabien distingir entre espanyols bons i dolents, perquè tots eren anticatalans, han sabut bandejar per fi les irresponsables proclames del de Berlín, el qual ha començat a perdre el control de la situació, com era necessari i oportú. Si ho haguessin fet quan tocava, estarien ell a Berlín i Junqueras a la presó? Ningú no ho sabrà mai i és entrar en el terreny de la ucronia. L’únic que és segur és que el PNB sempre la clava.

tracking