x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PAS A NIVELL
  • JAUME SELLÉS

Campanya

14/05/2019 a les 05:25
Pas a Nivell

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jaume Sellés

La sensació principal d’un candidat, un cop presa la decisió de presentar-se a les eleccions, és la d’una gran vulnerabilitat. Sospesats els pros i contres de la decisió, arriba l’hora de comunicar-la als més pròxims. La resposta acostuma a ser una barreja d’incredulitat, sorpresa i acceptació. Si tu ho veus, et diuen... Més tard, coneixes els teus companys i companyes de llista. No els has triat tu i pràcticament no en coneixes cap, però immediatament us lliga una corrent de simpatia i companyonia molt fort; com si us coneguéssiu de tota la vida i sempre haguéssiu treballat plegats. Et comencen a enviar a actes, trobades i debats, fins que un dia et demanen que convoquis els teus. I tu et preguntes si en realitat encara ets dels teus i si el lligam és prou fort com per demanar la seva implicació en el que, de fet, no deixa de ser un projecte personal. T’hi llances a cegues perquè no tens altra opció. Repasses la llista de contactes del teu mòbil, selecciones acuradament els destinataris del missatge i prems el botó. Abans, però, has redactat el text de convocatòria. Intentes no condicionar gaire, no violentar ni incomodar, no ultrapassar la fina línia que separa l’amistat de les conveniències. Ets tu qui s’ha posat en aquest embolic, ets tu qui els necessita, ningú t’ha demanat res i ara ets tu qui demana. Immediatament, les primeres respostes afirmatives i posteriorment el silenci, que no saps interpretar. Falten prou dies, penses. Però tot arriba, més aviat del que et pensaves. Et vas atansant a l’acte amb nervis perquè feu tard i saps que als teus no els agrada esperar. A la vida pública sovint s’arriba tard a tot arreu, et dius per consolar-te. Entres al local ple de gent, de persones que estimes. Passes de puntetes fins a l’escenari i només encertes a balbucejar. Les circumstàncies et superen. Maldestrament, intentes explicar per què ho fas, per què creus en el projecte que encarna el teu cap de llista i l’hi cedeixes la paraula amb l’esperança que ell connecti millor que tu amb el personal. Aproximadament, dues hores després tot s’ha acabat. Has vist que el teu candidat s’hi ha trobat a gust i que els teus amics hi han acudit en massa perquè, probablement, et consideren dels seus. Al llit, a casa, sento que ja no sóc tan vulnerable i mentre provo infructuosament de dormir, em sento profundament agraït.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre