SEGRE

PERSONES I ORGANITZACIONS

Nova i vella realitat. Valors importants vs. imperants

Creat:

Actualitzat:

Explica Cristóbal Colón Palasí –resident de La Fageda Fundació–, a l’epíleg del meu llibre La història de Nu, que, al trobar-se la seua dona i ell atrapats pel misteriós virus del Covid-19, els van aflorar preguntes essencials que encara avui no tenen resposta. Ell va poder comprovar en primera persona com la mort deixava de ser una cosa abstracta que s’atansava a ells sense haver estat convidada i afortunadament sense aconseguir finalment el seu fred propòsit. Segons ell, en moments així, es plantegen preguntes que ens interpel·len a tots sobre el sentit de les nostres vides. Ens està parlant de com en les organitzacions i en la societat en general els valors importants com la solidaritat, l’altruisme o la lleialtat, encarnats actualment en la implicació dels col·lectius sanitaris, bombers i d’altres, poden ser suplantats per altres valors impostors com el consumisme, la corrupció o l’egoisme, convertint aquests últims en els valors imperants, i que en cas de triomfar, ens tornarien de nou a la vella realitat. La qual cosa seria el mateix com donar la raó al filòsof Hegel, quan afirma que “l’únic que podem aprendre de la història és que no aprenem res de la història”.

Nova cultura en la nova realitat

La cultura d’una empresa o de qualsevol organització social o política es construeix i fonamenta sobre el comportament de referència dels seus fundadors i dels seus líders. Conductes que, partint de ser repetides, acaben penetrant i influint en la manera d’actuar de moltes de les persones que continuen en l’organització i expulsant o enfrontant-se a alguns que no s’identifiquen amb els esmentats valors i que si poden buscaran nous contextos. Tots tenim al cap la cultura imposada per alguns partits polítics i caps de l’estat amb massa complicitats, en les quals la llavor del valor que plantaven era diferent d’aquella que ens presentaven en els seus catàlegs, la qual cosa dóna com a resultat fruits que només podien recollir ells des de l’arbre de la corrupció. Davant de l’aprovació dels 140.000 milions d’euros per a Espanya a través del fons europeu per a la recuperació, i la seua entrega gradual, se li presenta una oportunitat a la classe política de construir una nova realitat que s’allunyi del vell clientelisme i el tracte de favor.

Els aplaudiments per al final

No entenc que els caps del govern i de l’oposició treguin pit davant dels seus cortesans, per liderar un país en ruïna i totalment a mercè de les decisions dels altres països europeus. Potser seria millor que els seus equips dediquin els aplaudiments als qui no ens han deixat caure i ens permetin guardar els nostres per quan ens hagin demostrat a tots que efectivament han sabut transformar l’economia espanyola en favor de les persones i d’un model basat en la connectivitat, la digitalització i les energies verdes, i no d’interessos particulars. Segons la meua opinió, resulta ofensiu per a la ciutadania que els dos principals líders del govern i de l’oposició rivalitzin entre si davant de l’aplausòmetre, per a diversió dels seus i avorriment de la ciutadania. Tant de bo que al final els ciutadans puguem dedicar als nostres líders un enorme aplaudiment final.

tracking