SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si per alguna cosa ens caracteritzem tots és perquè manifestem una sèrie de característiques anomenades trets de personalitat, que en les persones adultes i madures es mantenen gairebé invariables en el temps, que constitueixen el que s’anomena l’estructura de la nostra personalitat i que és en l’origen del nostre comportament. Aquesta “constància”, lluny de ser un inconvenient, té l’avantatge de fer-nos previsibles i reconeixibles davant dels altres. Per això, quan pensem en algú ens atrevim a predir el seu caràcter i comportament davant d’una situació concreta. Si aquestes característiques fossin totalment canviants davant d’una mateixa situació, el seu entorn no sabria mai què esperar de la conducta de cada persona. També és evident que les nostres capacitats cognitives i comportamentals són relativament dinàmiques i ens permeten evolucionar, especialment en aquells casos en què prèviament hi hagi hagut dèficits durant l’aprenentatge.

Prohibit adaptar-se a la nova realitat

Una de les conseqüències que indirectament provoca el virus és la d’actuar com un estressor que pretén sotmetre’ns a tots, individualment i col·lectivament, a la seua tirania, i enderrocar les parets de la nostra fortalesa emocional. Les conseqüències psicosocials provocades pel virus les recull en un treball d’investigació la Dra. Nekane Balluerka Lasa, catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament i rectora de la Universitat del País Basc. En el seu treball, la doctora assenyala com la pèrdua dels hàbits i la instauració de les normes necessàries des del punt de vista sanitari acaben influint en els nostres hàbits de relació amb les altres persones que, en molts casos, passen a ser veritables desconeguts, en part per la màscara i en part perquè passem a ignorar-los davant de la por del contagi. Entre les variables que s’assenyalen com a causants en l’impacte psicològic (por, avorriment, frustració, etc.), s’assenyala el fet de no disposar encara d’informació precisa sobre les pautes d’actuació, en la solució de les quals la comunitat científica lluita contra rellotge.

Davant el nou estressor, resiliència

Recordem que per vèncer el nou estressor comptem amb una aliada, la resiliència. Un concepte que la psicologia ha manllevat de l’Enginyeria de Materials, la que estudia de què estan fets els productes que utilitzem diàriament. Es refereix a la capacitat d’aquests per suportar esforços de deformació i tornar a recuperar l’estat inicial. En psicologia, la Dra. Emmy Werner va utilitzar el terme en anglès resilience per definir la resistència davant l’adversitat quan aquesta venia acompanyada d’una capacitat d’adaptació o elasticitat. Per ser resilient no n’hi ha prou amb ser fort, dur i resistent davant dels esdeveniments. L’equació de la resiliència només és possible igualar-la si a la resistència li sumem la variable flexibilitat. A l’hora de treballar a favor d’aquells aspectes que enforteixin la nostra resiliència i la dels altres, n’hi ha alguns que són clau, com ho és la confiança, en aquest cas cap als professionals que treballen per vèncer el virus. Fer-ho incrementarà la seua autoestima i la nostra davant les noves dificultats.

tracking