SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Amb motiu de la celebració aquest mes de febrer del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, des d’IRBLleida i des d’altres mitjans em va arribar informació sobre un documental titulat Picture a Scientist. En aquest documental, tres dones científiques, Nancy Hopkins –biòloga molecular al Massachusetts Institute of Technology–, Raychelle Burk –professora de química a l’American University– i Jane Willenbring –geòloga a la University Stanford–, ens expliquen, a tots, algunes etapes de la seua vida professional en què van haver de suportar situacions de discriminació que anaven des del menyspreu fins a la discriminació laboral per part d’alguns dels seus col·legues. I tot pel simple fet de ser dones o de pertànyer a una minoria de color. Segons expliquen al mateix documental les psicòlogues Mahzarin Banaji i Corinne Moss-Racusin, són precisament els nostres prejudicis els que impedeixen que associem l’excel·lència en la ciència amb la condició de dona.

Capacitats vs. prejudicis

Fins ara ningú no ha pogut demostrar que hi hagi més capacitats intel·lectuals en els homes que en les dones. En tot cas, les diferències intergrupals –les que es donen quan es compara el col·lectiu de dones amb el d’homes– són inferiors a les intragrupals, és a dir, a les que es donen dins de cada col·lectiu d’homes o de dones. 

La cadena de la desigualtat professional en la dona, i en qualsevol altre col·lectiu, és conseqüència de la debilitat d’algunes de les seues baules importants que comença amb la dels estereotips, construïts amb creences negatives sobre un grup que ens porta a la formulació de prejudicis i aquests últims, al seu torn, acaben sent la matèria primera per a la discriminació d’algú pel simple fet de pertànyer a l’esmentat col·lectiu. Si volem que les capacitats i competències s’imposin als prejudicis hem d’eliminar, de la cadena professional, aquelles baules construïdes a base d’estereotips, ja que aquests no només són nocius per a qui els pateix, sinó que també ho són per a qui els exerceix i per a tota la societat, que pot veure’s privada del treball dels competents en favor d’aquells que tenen com a mèrit més gran el fet de pertànyer a un col·lectiu dominant.

Gènere de les carreres STEM

Aquest tipus de formació pren el seu nom dels termes anglesos Science –des de la medicina fins a la física–, Tecnology –des de la informàtica fins a la robòtica–, Engineering –des de les obres públiques fins a l’electrònica–, Mathematics –des de l’economia fins a l’anàlisi de sistemes. I tothom coincideix a vaticinar que aquestes disciplines STEM, que, fins a la data estan sent cursades majoritàriament pel gènere masculí, seran les de més demanda al mercat laboral de les pròximes dècades. 

Serà tasca de tothom aconseguir que les dones, la presència actual de les quals a les esmentades carreres amb prou feines arriba al 35 per cent, passin a incrementar la seua presència. Sens dubte, una de les maneres de fer-ho ha de ser neutralitzar aquells prejudicis que es donen en la societat i treballar a favor d’empoderar les joves perquè apostin per les esmentades carreres.

tracking