Assajos i cols

A l’escriptor Xuan Bello, que acaba de publicar en català un llibre hipnòtic (Incerta història de la veritat, Rata Books, traducció de Jordi Llavina, maig del 2019), li agradaria traduir els Essais de Montaigne a l’asturià. Comparteix amb el millor assagista de tots els temps el desig que la mort el trobi plantant les seves cols, però despreocupat d’ella, i més encara de la imperfecció del seu hort. Mentre planta a l’hort les seves cols, la seva filla, de nou anys, li pregunta:

–Ser adult... vol dir que et fan mal els ossos?

Fan mal els ossos i els dilluns, pensa Bello, però aquest home comparteix amb la seva filla la capacitat de meravellar-se. El seu optimisme és imbatible. Quan crema Notre-Dame pensa que hi haurà arquitectes fantàstics que milloraran el que hi havia, i quan explica que el seu pare, guàrdia civil, no va morir en un atemptat perquè el cable de la bomba estava cobert per la gelada, afirma que “a vegades la gelada ajuda”. Bello va decidir escriure en asturià perquè pensava que la veritat només es pot dir en la llengua que ens ha ensenyat la mare. “Entre la paraula veritat i la veritat hi ha la mort”, explica, ja adult, un escriptor que ha après que la veritat es construeix amb moltes mentides. I que té la paciència de Job. Fa trenta anys que és amic de José Luis García Martín, un home que quan va sortir Incerta història de la veritat en castellà li va dir que la seva prosa miniada i melodiosa, que mai no ens cansem d’escoltar, s’ha imprès en una edició que és un disbarat, amb pàgines en blanc repartides a l’atzar (això no passa a l’edició catalana), capítols que comencen a la pàgina parell i l’infame eslògan promocional “Bello es Rata”. El nostre escriptor sap que de tot això s’ha de quedar amb la frase “prosa miniada i melodiosa que mai no ens cansem d’escoltar”. Tothom que vulgui que la mort el trobi plantant les seves cols, però despreocupat d’ella, i més encara del seu jardí imperfecte, té en Incerta història de la veritat la seva música. Quan llegeixes aquest llibre penses que no és fàcil que la mort trobi Bello, com no ho és que trobés Montaigne. A thing of beauty is a joy for ever va dir, fa dos-cents anys, un poeta anglès que no va arribar a morir.