SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En política i en quasi totes les coses només hi ha dos opinions: la dels que s’equivoquen i la dels que diuen el mateix que naltros. El millor expert és el que dona raons convincents per ratificar els nostres prejudicis. Quan els grans mitjans estatals parlen de segons quins temes, la llibertat de premsa consisteix a poder escollir el diari que volem que ens enganyi. Que ens expliqui, per exemple, que els britànics se n’aniran aquesta setmana de la UE perquè els han enganyat a Twitter.

– És que els han enganyat. Twitter és ple de fake news. Tots els experts ho diuen.

– Dubto que aquests experts sàpiguen de què parlen quan parlen de Twitter. La gent hi busca ratificar els seus prejudicis, que és el mateix que fan molts lectors convencionals.

– No has dit res de les fake news.

– Els grans diaris estatals en van plens a les portades quan parlen de l’independentisme, del rei o de Veneçuela.

– Ah, és clar. Les portades que diuen coses que a tu no t’agraden és que publiquen fake news. Bonica manera de raonar.

– Intento raonar de la manera que em va ensenyar el meu amic Pero Grullo. La JEC es carrega el president de la Generalitat per penjar una pancarta. Tot un prodigi de proporcionalitat. I del Suprem millor que no en parlem. Pregunta a Europa si Junqueras és immune, el condemna sense esperar la resposta i quan Europa sentencia que ho és, diu: se siente, ara ja està condemnat. No diré el que penso d’això perquè jo no tinc immunitat.

En política i en quasi totes les coses només hi ha dos opinions: la dels que s’equivoquen i la dels que diuen el mateix que naltros. Penso en com m’avorreixo a mi mateix –la tossuderia, la vulgaritat, la pedanteria, la mania de voler tenir raó– mentre camino de nit des del diari fins a casa, passejant pels carrers i pel mes de gener, les tímides estrelles competint amb els llums de la ciutat, tot el camí la lluna sempre a sobre acompanyant-me. Un home em convida a pujar al seu cotxe i ho descarto. Quan ja ha marxat m’adono de qui és i lamento no haver-lo acompanyat on fos. Potser al cel o potser a l’infern, perquè fa 15 anys que és mort. Tot el camí la lluna sempre a sobre acompanyant-me.

I quan vaig obrir la porta, també va entrar la lluna.

tracking