SEGRE
L’art hermètic és de covards

L’art hermètic és de covardsSEGRE

Creat:

Actualitzat:

L’altre dia el Museo de Bellas Artes de Bilbao va recuperar una escultura de Richard Serra que la pinacoteca havia abandonat fa quatre dècades. Serra va fer l’obra, dos enormes pedres col·locades una damunt de l’altra, l’any 1983. Quan va venir a inaugurar-la va donar suport a joves artistes bascos que havien segrestat un Oteiza com a protesta per l’anquilosament del Bellas Artes. El museu, enfadat, va deixar les dos pedres de mala manera al carrer i Serra les va vendre a preu de cost a un col·leccionista. El més grotesc de l’art contemporani és que si jo hagués carregat aquelles pedres en una furgoneta i les hagués posat al meu jardí ningú hauria endevinat que allò era una obra d’art.

Entenem millor el misteri de les coves d’Altamira que el de Richard Serra. Quan no quedi res del Guggenheim vindran expedicions de Mart a visitar les pintures rupestres. Els melòmans tenim la sort que la música avantguardista causa un dolor físic tan espantós que només el suporten els pedants que poden acreditar un màster en masoquisme i un altre en petulància. Desgraciadament les arts plàstiques no causen aquest dolor físic, i la conseqüència és una farfolla còmica. Quan tot deixa de ser raonable, tot és possible. L’originalitat és una zona estranya en què es troben els genis i els rucs. No és fàcil distingir-los en un món en què tenir 20 anys és ja una ideologia.

Però hi ha cura. Agafa l’AVE de Madrid i ves al Prado. T’emocionaràs amb el cavaller de la mà al pit, que abans et semblava un senyor gran i cada dia el veus més jove. Veuràs el nostre inconscient col·lectiu, amb els seus monstres i els seus reis i els seus sants. Agrairàs l’Anunciació de Fra Angelico després de veure tanta ment torturada. Pensaràs que es diu poc que aquest museu fa bona olor. Et diràs que és el que més estimes, i no només perquè és el que coneixes millor. Te n’aniràs pensant que l’important és tornar, una frase que val com a declaració d’intencions, com a estètica i com a filosofia vital. I t’adonaràs que és impossible no respirar millor davant un Velázquez. Llavors diràs: Ah! És això! Això és el que fan els artistes valents. Respirar millor.

tracking