Els feixistes riallers

“Benvenuti nel periodo storico in cui la gente non crede ai vaccini ma crede ai talebani buoni.” Ho llegeixo a Twitter i ho cito en italià perquè... sona tan bonic! El tuit serveix per entendre que Miguel Bosé faci el ridícul a Balaguer, i que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ordeni dedicar un carrer a Millán Astray, i que el comissari d’Exteriors de la Unió Europea, al·lèrgic a parlar amb Waterloo, vulgui negociar amb els talibans. Res de nou sota el sol. La condició humana no canvia. Si ho fes, Dante i Shakespeare només interessarien als historiadors. Però els governants l’empitjoren. Lenin es negava a escoltar Beethoven perquè li feia venir ganes de consolar nens desvalguts: el feia dèbil. El comissari d’Exteriors de la UE defensa una transició que va regalar impunitat a un franquisme que el 13 de gener del 1945 va publicar al BOE aquest article del Codi Penal del 1870, eliminat per la República: “El marido que, sorprendiendo en adulterio a su mujer, matare en el acto a los adúlteros (...) será castigado con la pena de destierro. Si les produjere lesiones de otra clase, quedará exento de pena.” Au. El comissari de la UE té còmplices com un paio que feia literatura fins que va ser finalista al Planeta i ara fa propaganda i escriu: “Quisiera recordar los 85 años del asesinato de Federico García Lorca desde la belleza (...) que supo ver en este país llamado España. Él hubiera sido el primero en perdonar.” Au. Els valedors de la transició defensen una mentida i un pacte. La mentida: el rei és inviolable. Doncs no, jutges, fiscals i catedràtics de Dret Constitucional: som menys rucs del que us penseu i no ens empassem la patranya que el rei seria inviolable encara que assassinés nens. Ho és per actes refrendats pel govern, no pels privats, però valtros mentiu per garantir que els poders reals tinguin el control de l’exèrcit. El pacte: el que explica Ferran Sàez Mateu a la novel·la Els morts riallers (Amsterdam, 2021). Els falangistes van acordar amb fills i nets que dirien el mateix amb altres paraules. En comptes de “habla en cristiano”, parla en castellà perquè és més cosmopolita. El comissari de la UE és amic dels fills dels falangistes, i el palmero de Planeta, dels nets.