Invitació a les famílies

Les delegacions diocesanes de Pastoral Familiar han estat les encarregades de preparar la celebració d’aquest acte festiu, que suma oració, actualització apassionada i compromís en la defensa de la família com a gran regal de Déu per a la humanitat. Tots els cristians necessitem estar informats d’aquest tipus d’actuacions, per articular avui una resposta integral sobre la institució familiar, com ho han recordat des de sempre els documents i la vivència de la mateixa Església. En aquest camp no hi ha hagut variacions. Es pot comprovar repassant multitud d’escrits des de, per exemple, el Concili Vaticà II (1962-1965) fins a l’última Exhortació Apostòlica del papa Francesc, L’alegria de l’amor (2016).

No pretenc omplir de cites dels anteriors documents aquest breu comentari. En ells es troben els fonaments de la institució familiar, que neix del sagrament del matrimoni. Els heu sentit en repetides ocasions i suposo que us estranya que algú se sorprengui de la posició de l’Església en aquest terreny, com si fos una novetat el que ella mateixa ens diu en l’actualitat. En aquest sentit, el Papa actual ens recorda que “els cristians no podem renunciar a proposar el matrimoni per no contradir la sensibilitat actual, per seguir la moda, o per sentiments d’inferioritat enfront del daltabaix moral i humà. Estaríem privant el món dels valors que podem i devem aportar” (AL 35). I més endavant, quan parla del desafiament que suposa l’anomenada ideologia de gènere, afirma que “presenta una societat sense diferències de sexe i buida el fonament antropològic de la família... No caiguem en el pecat de pretendre substituir el Creador. Som criatures, no som omnipotents”(AL 56).

Podríem aportar molts altres aspectes per resumir, un cop més, les nostres conviccions sobre la família. Aquestes línies no donen per a tant. A més, hem dedicat dos comentaris més a aquesta qüestió durant aquest curs. És un exponent més de la importància que li donem. Més ben dit, és una conseqüència clara del valor que l’Església concedeix a la institució familiar. I amb més raó en aquests moments en què està tan fortament atacada per diversos sectors socials. De vegades sembla que l’única institució defensora de la família, formada per un home, una dona amb els fills, sigui l’Església catòlica. Per la qual cosa rep dures crítiques i manifestes incomprensions.

En aquest comentari em limito a demanar als cristians i a les comunitats tres coses: pregària constant per la família, actualització apassionada dels conceptes i realitats que fonamenten la seva visió cristiana i compromís exprés en la defensa dels valors familiars.

Amb seguretat aquestes tres peticions les manifestarem i les celebrarem amb molta alegria al temple de la Sagrada Família de Barcelona, a la festa de les famílies, a la qual reitero la invitació. La Delegació de Pastoral Familiar arbitrarà els mitjans per facilitar a tothom la seva presència en un acte tan emotiu.