Recordant escriptors de la diòcesi

La lliçó més important per a un creient quan repassa la biografia del rei David és enfortir la confiança en Déu que sosté i acompanya tota la nostra activitat. Molt més per a un pastor que pretén contínuament mostrar el camí per complir sempre la voluntat de Déu en les paraules i accions que dirigeix el ramat de Crist. No he dit això per curar-me en salut, com col·loquialment solem afirmar. Però vull manifestar la meva alegria perquè en aquests últims dies de curs a la nostra diòcesi s’han presentat tres publicacions de molta altura intel·lectual i humana i, al mateix temps, d’un autèntic compromís cristià. Els que vam estar a les presentacions vam sortir amb un fort impacte emocional i satisfets per conèixer persones tan properes i tan compromeses. Llegiu-los.

L’autor de la primera publicació és un sacerdot que va morir fa uns mesos i era molt conegut i estimat, Josep Martí i Cristòfol. Porta per títol Humanisme cristià i és de la col·lecció de Quaderns IREL. Les altres publicacions són obra de dos seglars amb una dilatada dedicació a l’acció diocesana en diferents camps de la seva activitat professional i amb compromís cristià. Em refereixo al Dr. Joan Viñas Salas i el seu llibre Com viure amb la malaltia. Des de l’experiència d’un metge malalt cristià, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I també a Juan Luis Salinas Sánchez amb l’obra ¿Qué quieres de mí, Señor?, publicat per Monte Carmelo.

Poden ajudar-vos molt en la vostra vida cristiana perquè ens descriuen pensaments i vivències molt profundes, molt autèntiques i amb gran testimoni de la seva fe en Jesucrist. Em sento molt satisfet d’haver-los trobat a la meva vida i els agraeixo públicament el seu servei. És cert que la meva satisfacció no s’acaba aquí. M’agrada comptar el gran nombre de cristians que, en els diferents àmbits de la catequesi ensenyament, de la litúrgia i de l’acció sociocaritativa, conviuen amb nosaltres i són un gran exemple de dedicació i fondària espiritual. No voldria fer un cens de persones amb un clar testimoni de la seva fe perquè tot és producte de la gràcia de Déu. Malgrat tot sento un petit orgull pel que suposa de vitalitat de la nostra diòcesi.