Davant de dificultats extremes, la família

Les nostres comunitats cristianes també han patit la falta d’activitats formatives i de culte. S’ha intentat mantenir el servei sociocaritatiu amb una enorme gratitud per part dels seus beneficiaris, els més vulnerables de la societat. Hem de reconèixer l’esforç i la tasca de tants voluntaris i treballadors per fer una mica més suportable la tragèdia sobrevinguda.

El confinament en els nostres domicilis ens ha permès dedicar més temps a la lectura. Ens hem apropat a pàgines de literatura i als articles d’anàlisi sobre els múltiples aspectes que té aquesta malaltia. S’ha dit pràcticament tot sobre l’origen de la pandèmia, sobre les maneres d’actuació present i sobre les conseqüències que s’acosten.

En un primer moment em va sorprendre la comparativa que molts feien amb l’anterior crisi de l’any 2008. En aquests records s’accentuava la importància de la família com a gran matalàs que va evitar immensos mals en l’entramat social. Es repetia fins a la sacietat que el nucli familiar havia estat determinant per retornar l’esperança. Amb les petites pensions dels avis, amb la creativitat dels pares de generacions mitjanes i amb la comprensió dels joves s’havia sortit cap endavant. Alguns analistes ponderaven l’actitud dels creients en el seu servei cap als més desfavorits a causa del compliment del mandat de Jesucrist sobre l’amor al proïsme.

En la nostra cosmovisió cristiana la família té reservat un paper essencial en la manifestació de l’amor de l’home i de la dona, en la defensa de la vida, en l’educació dels fills i en l’acompanyament i consol en els moments difícils de malalties, atur o pobresa.

Tot això envoltat dels vincules de la gratuïtat, del servei constant i desinteressat i de l’amor sense límits cap a tots els seus membres. Dins de la família ens preguntem més vegades com ajudem l’altre que no pas com podem aprofitar-nos de les seves facultats o recursos. No en va apareix la família com la institució més valorada en les enquestes que cada dia ens ofereixen els mitjans de comunicació.

De la crisi anterior en vam sortir millor pel comportament de la família. De l’actual, que sembla molt més dura, necessitem el concurs i l’ajuda de tots. Repetirà una vegada més el recurs a la família com un gran paraigua que evita la pluja i la inclemència del mal temps concretat en la indiferència, en la soledat, en la por, en la insolidaritat. Necessitem ser escoltats, acompanyats, estimats. I això ho trobem amb facilitat en l’entorn familiar.

Malgrat les dificultats momentànies d’algunes famílies o els desamors i ruptures que es produeixen en el seu interior necessito demanar-vos a tots una millor valoració de la família en aquests moments concrets. Tots els aspectes positius que aporteu us seran retornats amb escreix com un beneficiós i permanent consol per a les vostres vides.