x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • MONTSE MILAN MESTRE
GUANYADOR ADULT

Tercer acte

Actualitzada 13/06/2019 a les 15:53
Tercer acte

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Tercer acte

Ai, Dolors!, que canten els Manel en aquell disc que tant t’agrada. Ai, Dolors, que et veig aquí, dalt de l’escenari, amb tots els focus que t’il·luminen i et fan encara més càndida, més dolça, més tot.

Aquesta escena la brodes. Mira que és, sens dubte, la part més difícil de l’obra. Però la claves. Ha estat una proposta arriscada per representar al poble. Repasso les cares del públic amagada rere la cortina. Ha vingut tothom. Des de l’alcalde fins al mossèn. Les padrines més devotes s’asseuen a primera fila, el jovent cap al final. Hi ha mestres, alumnes i aquells que tenen botiga. Tothom, Dolors, ha vingut tothom. Ara és el moment en el qual més gaudeixo. I pateixo. Que voldria representar-lo amb tu, Dolors, però encara no surto a escena. T’imagines, fer-lo les dues? Ja causarà un bon impacte el que estàs a punt d’interpretar, com per fer-ho juntes. No sé què et diran pel poble, demà. O potser només parlaran de tu quan no hi siguis. Ja ho veurem, no?

Uf !, que bé ho fas, Dolors. Així, tan natural. M’agradaria veure la reacció de la gent, però només tinc ulls per a tu. Molt bé, amb calma, com et va dir el director. A veure si també fas allò… Sí, has deixat caure la faldilla en lloc de treure-te-la. Bé! I la camisa fora, a poc a poc et rellisca per l’espatlla, i ara et desfàs la cua. Quina cabellera tan preciosa que tens. M’acabo de recordar de les classes d’educació física a l’institut. Després dels exercicis sempre ens dutxàvem. Quan et pentinaves, desprenies una flaire intensa a flors. Alguna vegada t’havia ajudat a fer-te una trena només pel plaer de poder enfonsar els dits en els teus cabells flonjos i humits i olorar-me les mans després.

Pujaria ja mateix a l’escenari i t’acariciaria els cabells un altre cop, però encara no em toca sortir. Tu ja t’has posat al llit, al centre de la tarima, i ara només t’il·lumina un focus. És el moment que més espero. L’he gaudit en cada assaig. També m’ha torturat, vull que ho sàpigues, perquè tenir-te tan a prop i no poder participar-hi és horrorós. Deixa’m escodrinyar a través de la cortina si algú del públic es regira a la cadira. Hi ha un parell de padrines que es xiuxiuegen a l’orella. Potser ja parlen de tu. Vaja! De les últimes files se sent un xiulet. És clar, ja comences a fer sons i a moure’t entre els llençols.

Que bé que lligues cada gemec amb els moviments. Continues estirada i tapada, no es veu cap més part de tu que el braç esquerre i el rostre amb els ulls tancats i un somriure fi als llavis. En algun moment entreobres la boca i el gemec és més fort, però la tornes a tancar i et remous amb cura.

I jo, Dolors, jo deixo d’escoltar tot el que no sigui aquesta sonsònia seductora. I no estic pendent de res més que no sigui el teu vaivé sota la roba. De sobte, m’increpa per darrere la veu del director. Que estigui atenta, que sortiré aviat. I que no em despisti, com als assajos. Sé que tu també te n’has adonat. Les últimes proves no m’han sortit gaire bé. Els dos primers actes de l’obra no m’han costat mai. Però l’últim… Ja ho has vist. Em quedo en blanc, em desoriento. Desaprenc el text que ja em sabia, això que en tinc poc, i només balbucejo.

Però avui estrenem, Dolors, i avui ho clavarem les dues. Dalt de l’escenari i després. Sí, d’avui no passa que et digui el que sento per tu. Ja he deixat passar massa temps, massa anys, i penso que ha arribat el moment de confessar-te que t’estimo tant i m’agrades tant que vull que això que fas ara tu al llit de l’escenari ho fem les dues a casa meva. Ho porto preparat, ja ho veus. Vull ser sincera i ràpida, que aquestes coses no es poden dir a mitges.

Parlem després de l’estrena, d’acord? Ja em toca sortir. Repasso que ho dugui tot, la còfia ben centrada, el davantal ben lligat. On és el carret amb l’esmorzar? Me l’he oblidat al vestidor! Ostres, quin cap! Calla, que el Màrius me l’apropa. Tenim un director que està al cas de tot. Sí, Màrius, no pateixis. Cap més descuit per avui. Deixa’m tossir una mica i agafar aire, que et veuré en uns segons i m’atabalo. Va, que entro a escena.

–Bon dia, senyoreta Cecília –aquí he de fer una pausa i mirar-te, però fixaré la vista als peus del llit, si no et sap greu. No vull oblidar-me del text–. Senyoreta, encara és al llit? Haurà d’afanyar-se. La seva mare l’espera per anar a la sederia. Ja sé que al llit, tot l’any és primavera, però no pot fer-la esperar gaire més o s’enfadarà. Amunt!
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre