Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Àngel Fabregat Morera

L'absència

Actualitzada 27/07/2017 a les 13:24
Aquest relat participa al concurs de Relats d'Estiu del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic! 

 
L’absència li retorna a l’amor
allò que el costum li va fer perdre.
Anònim



He tornat a la feina després d’unes quantes operacions i uns mesos de rehabilitació. Enrere queda aquell maleït accident de cotxe, quan anàvem amb la Joana, la meva dona, a passar un cap de setmana a un balneari del Pirineu. Ella va morir a l’acte, desnucada. A mi em va quedar la cara desfigurada i vaig patir múltiples fractures, però els metges m’han deixat més o menys com estava. Malgrat tot, encara tinc una lleugera coixesa.

Avui m’he llevat d’hora. No volia fer tard a la feina, després de tres mesos de baixa. Fins ara, m’he quedat a viure a casa dels meus pares, ja que no em veia amb cor d’anar al nostre pis. Mentre esmorzava, pensava com es giravolta la vida en un instant, però ara és hora d’afrontar l’esdevenir com sigui, així que he decidit que aquesta nit aniré a dormir al pis.

Mentre anava amb el metro cap a l’oficina, no podia evitar mirar com les parelles s’agafaven de la mà i com s’acomiadaven amb petons i afalagaments mal dissimulats. Quan he arribat a la feina, tothom em mirava com si vingués d’ultratomba. Molts creien que no em tornarien a veure. Aquest primer dia ha costat moltíssim de passar. He estat tota l’estona esperant que fossin les sis de la tarda per poder marxar. Quan les he vist marcades al rellotge, he apagat l’ordinador i, abans de veure com s’enfosquia la pantalla, he agafat la jaqueta i he enfilat cap a l’ascensor. En sortir al carrer, he notat com una brisa balsàmica m’abraçava.

En arribar al portal de casa, un no sé què m’ha començat a envair. Era una mena d’ofec que em pujava des dels peus fins al pit. En obrir la porta i veure que a la bústia hi havia el nom de la Joana, s’ha accentuat aquest formigueig febril interior. No cal dir el que he sentit en obrir la porta del pis que havíem comprat junts. Tenia raó ella quan deia que no el veuria pagat. El món m’ha caigut a sobre. Però he continuat passadís avall fins al menjador, on m’he tret la jaqueta i l’he deixat sobre el respatller d’una cadira.

En entrar a la cuina, encara hi havia les notes enganxades a la nevera amb els imants que compràvem en cadascun dels viatges estivals. Havíem estat quasi per tot Europa. Les he llegit i he rigut amb la nota d’un color vermell passió que deia: «Pensa a agafar el vestit de bany» i, entre parèntesis: «Encara que a la nit no et caldrà quan ens fiquem al jacuzzi que tindrem a l’habitació». Els meus ulls han començat a destil·lar llàgrimes. Tenia una cal·ligrafia molt bonica, res a veure amb la lletra de metge que faig jo. He obert la nevera, buida com la meva vida. Això volia dir que, en un moment o un altre, hauria de baixar a sopar al restaurant que hi ha davant del portal.

He seguit recorrent cada cambra. Primer, la que ella tenia pensada per al qui havia de ser el nostre primer fill. La Joana estava en estat des de feia poc quan vàrem tenir l’accident. Encara no havia transcendit a la família, però crec que ara ja ho saben. No obstant això, fan veure que no. He tancat a continuació la porta per obrir la de l’habitació dels convidats, perfectament endreçada, on he pensat passar la nit.

Semblava que fos ahir quan ens empaitàvem passadís amunt i avall amb el pot de nata. Encara sentia els seus xiscles. Acabava sempre als meus braços, tremolant com un flam.

I ha arribat el moment més difícil: entrar al dormitori dels dos. Encara ningú de la família no ho havia fet. En obrir la porta, m’ha vingut el salt enrere dels últims moments abans d’agafar el cotxe, quan encabíem les darreres peces de roba a les maletes i fèiem conya. Damunt del galant de nit penjava encara part del seu pijama. Tremolós, l’he agafat i l’he olorat: encara es podia percebre la seva fragància íntima, semblava que se’m desfeia als dits. He agafat diferents bosses i maletes que hi havia als armaris i hi he ficat dins la seva roba. A la tauleta de nit, hi havia unes arracades que, en obrir el calaix, he fet caure suaument arrossegant-les amb la mà plana.

Una vegada guardada tota la seva roba a la bossa, he anat al menjador per agafar la jaqueta i he sortit a sopar.

En tornar, he posat el vídeo del dia del seu aniversari: l’havíem celebrat uns dies abans de l’accident. Tenia una veu dolça, pròpia d’una locutora, i una rialla escandalosa que no s’acabava mai. Llavors he recordat que ella havia fet unes galetes casolanes. D’un bot, m’he alçat i he anat a l’armari on les havia guardat. Deia que serien per als convidats. Me n’he menjat una, tot i que estava rància, mentre recordava el dia que les estava fent. En aquell moment, jo anava a poc a poc pel darrere i li mossegava el coll. Renoi, com s’empipava!

Com és habitual en mi, m’he quedat adormit a la poltrona. Un rebombori m’ha despertat a l’albada. Corprès, he vist que era la Joana. Esmaperdut, he girat el cap vers cada indret d’aquell habitacle. Aleshores, ella d’un clatellot m’ha acabat de despertar i m’ha dit que sóc un espècimen rar, ja que, tenint un llit, em quedo a dormir en aquella butaca. I tot seguit, m’ha afanyat perquè havíem dit de marxar cap al balneari a les vuit del matí. Després d’haver sofert tant la seva absència, un sisè sentit m’ha dit que no havíem de fer el viatge. He baixat al garatge i he foradat el radiador del cotxe. Al final, com era d’esperar, no hi hem anat i ella ha agafat una emprenyada grandiloqüent. Fa una estona, se n’ha anat al llit amb resignació, mentre jo enllestia aquest relat.
T'ha agradat?

Aquest relat ha estat seleccionat entre els 35 millors Relats d'Estiu de diari SEGRE. A part dels premis als que opta, també pot aconseguir el premi del públic, el teu. Podràs votar aquest relat clicant a través de Facebook clicant "M'agrada".

Qui en tingui més s'emporta el premi del públic. Així de senzill. El votes?



Et recomanem llegir els altres participants al concurs en aquest enllaç.
Temes relacionats
Comenta el contingut

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre