x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Josep Maria Corretger Olivart

El llibreter

Actualitzada 14/08/2018 a les 09:37
Aquest relat participa al concurs de Relats d'Estiu del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic! 
 

En Manel era un vell llibreter, ja de feia uns anys portava la llibreria Àmfora del carrer Cavallers 40 de Lleida. Per arribar-hi t’havies d’enfilar fins a mitja altura del carrer, i sovint ja hi feies cap ben cansat, per culpa del fort pendent del carrer, emperò, entrar-hi no era mai una pèrdua de temps, ja que, mentre passejaves entre els volums, mirant, fullejant pàgines, revisant les contraportades que parlaven sobre el contingut dels llibres, olorant aquella aroma de pàgines, et passaven els minuts sense adonar-te’n. Era un plaer perdre’t entre aquell món de paraules.

La feina de llibreter l’apassionava, d’aquí que en Manel s’hi estava hores i hores per cuidar l’espai, endreçar els llibres per temàtiques i que els seus clients els poguessin trobar en les millors condicions en accedir-hi. La llibreteria estava repleta d’exemplars. Hi havia llibres pertot, de tota mena i temàtiques, fora de circulació, uns en millor estat que d’altres, uns esgrogueïts, altres més nous, exemplars esmaperduts i d’alguns molt difícils d’aconseguir, apilonats de les mil i una maneres. Molts d’aquests volums es trobaven ben polsegosos. Petites làmpades enceses donaven un caire misteriós a aquella primera sala habitada per llibres. A dalt, encara hi havia un petit altell amb més llibres preparats per a la seva venda. Un rellotge d’una altra època amb dos pèndols allargats divisava la columna que suportava la sala. No hi havia cap espai desaprofitat. Els volums amuntegats en diferents posicions, de vegades arribaven fins al sostre de la immensa sala. En altres racons, també s’hi podien trobar exemplars de diaris i revistes de feia una bona colla d’anys, resguardats en una funda de plàstic per mantenir-los en vida. En Manel acostumava a cercar llibres valuosos i a assistir a subhastes per tal d’obtenir exemplars per a la seva llibreteria. Tothom apreciava en Manel, que tenia un tracte curós i distingit amb els seus clients. Cercaven aquell volum difícil de trobar de feia uns anys, perquè els interessava o potser era un exemplar que els faltava en aquella col·lecció. D’altres clients també anaven a la recerca d’alguna de les darreres novetats editorials, d’aquests n’hi havia ben pocs.

Era dimecres a les set de la tarda quan en Manel tenia senyalat al calendari que havia d’assistir a la llotja de subhastes de Lleida. Aquell acte era com per al cristià assistir a missa. En Manel es preparà les coses, s’abillà de la millor manera i sortí en direcció cap al seu cotxe, un Opel Corsa del nou mil·lenni. Quinze minuts més tard, arribava a la llotja, esparverat i un pèl nerviós. Allí, entre altres objectes, s’hi podien comprar quadres, discos, llibres, figures d’algun artista, maquetes i similars. Com sempre, mai es coneixien els objectes que sortirien a subhasta aquella tarda. Era una incògnita. D’aquesta manera, incitava a tots els possibles compradors a concórrer de manera setmanal a aquella cerimònia participativa i combativa amb la resta d’individus que es delien per un premi. Després de subhastar-se diversos objectes de l’índole citada, va arribar el torn dels llibres, entre d’altres, el més preuat, el rei de la festa, era un exemplar de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer, que datava del 1886. L’exemplar tenia una portada vermella lleugerament descolorida, amb unes lletres cridaneres litografiades amb el nom de l’autor i el títol de l’obra, com també, l’any de la seva publicació, per si algú en dubtava, tot en color or. Un mil·limetrat rectangle envoltava els laterals de la portada i en cadascuna de les dues bandes apareixien tres flors estampades, una en la part superior, una altra en la part central i finalment, una darrere en la part inferior lateral del llibre. El seu preu de sortida era de 2.000 €. Un senyor que portava un vestit d’etiqueta que hi havia en un racó de la sala va alçar la mà i va dir 2.200 €. La resta d’assistents tenien trenta segons per decidir si decidien licitar o no. Un home amb camisa que semblava expert en aquests tipus d’actes va elevar el braç i va deixar anar 2.500 €. Els segons s’estaven consumint i quan tot semblava que el volum aniria a parar a mans d’aquell entès, en Manel va alçar per primera vegada la mà i va dir 2.800 €.

–El present exemplar serà per aquell senyor. A la una, a les dues i a les...

–Un moment... El senyor vestit d’etiqueta va decidir-se a interrompre:

–Tinc una darrera oferta –.Deixà anar per donar com a pista que possiblement ja no augmentaria més d’aquell preu. Però quan s’ho rumiava algú clamà...

–3.500! –Era en Manel altre cop. Estava convençut que aquest cop era la definitiva. Aquell exemplar havia de ser seu fos com fos.

–Algú està disposat a donar més per aquest valuós exemplar de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer, publicat originalment el 1886 amb una preciosa portada lacrada amb lletres d’or?

–Aturi’s, 3.800 €! Clamà altre cop el senyor abillat de cerimònia. –Bé, ara sembla que això s’acaba, aquest exemplar tindrà com a propietari aquest senyor elegant. A la una, a les dues i a les...

–4.000 €! –Era en Manel, que no estava disposat a cedir un instant sense perdre de vista aquell volum.

–El preuat volum de Canigó de Jacint Verdaguer va per al senyor del fons de la sala. A la una, a les dues, a les tres... –s’escoltaren uns segons de silenci i de sobte:

–Adjudicat! Enhorabona al comprador! S’emporta una peça única i molt cercada! –Deixà anar el presentador de la subhasta.

–Maleït sia! –Es pogué escoltà a la sala a algú no li havia complagut aquella acció.

La subhasta havia finalitzat amb èxit. Havien estat prop de tres hores intenses per als compradors i assistents. En Manel anhelava aquell volum, desitjava tenir-lo entre les seves mans. Féu efectiu el pagament de la seva adquisició mitjançant un xec al president de la subhasta i aquest n’estampà una certificació de venda. Manel diposità el volum amb delicadesa dins d’una maleta de cuir. S’acomiadà de tothom i anà cap al cotxe. El carrer era bastant fosc, tan sols un fanal donava una mica d’il·luminació. En Manel es dirigí cap a la llibreria per preservar aquell petit tresor. En arribar, obrí el llum i anà cap al traster. Deixà el volum recentment comprat a dins i tancà la caixa forta.

L’endemà al matí, un client notà quelcom estrany a la llibreteria. Estava tancada en l’horari d’obertura i percebé que la reixa estava un pam oberta. Avisà els mossos d’esquadra. No distingiren res d’estrany, però trobaren un volum a terra. Havia caigut d’un prestatge i en anar-lo a ubicar al seu lloc, veieren que hi havia una petita palanca just al costat. La pressionaren i s’obrí lentament una porta a l’armari que connectava amb unes escales estretes de fusta. Pujaren amb cautela i arribaren a una petita habitació fosca, obriren el llum i trobaren un individu estirat a terra i sense vida. Era el vell llibreter. Uns anys després, es digué que un col·leccionista de renom adquirí un exemplar com aquell furtat. I l’autor del crim? Segur que continuava negociant amb l’art.
T'ha agradat?

Aquest relat ha estat seleccionat entre els 32 millors Relats d'Estiu de diari SEGRE. A part dels premis als que opta, també pot aconseguir el premi del públic, el teu. Podràs votar aquest relat clicant a través de Facebook clicant "M'agrada".

Qui en tingui més s'emporta el premi del públic. Així de senzill. El votes?



Et recomanem llegir els altres participants al concurs en aquest enllaç.
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre