x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Per Mafalda

Mirall

Actualitzada 21/08/2019 a les 10:04
Mirall

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Mirall

@TESQUEM13

 

Aquest relat participa al concurs de Relats d'Estiu del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!


Vaig passejant mirant el terra, tenint cura de no ensopegar, buscant quelcom que em faci escriure. De sobte et veig i sé que t’he de seguir, que seràs tu qui em servirà d’inspiració per als propers fulls.

Mentre et bellugues gaudeixo de la meravella dels teus colors, blaus, taronges i marrons en una combinació de formes que es fa indescriptible. T’imagino fràgil, perquè em sento reflectida en tu, i sé que sóc fràgil. Et miro més fixament, et segueixo mentre intentes posar-te lluny del meu abast, atemorida per la desconeixença, sense saber les meves intencions, tot i que intueixes que no et vull fer mal. També en això ens reconeixem com a miralls. Jo sóc intuïtiva, sovint massa i tot, i encara que és cert que en alguns moments aquest sisè sentit ens protegeix, no ho fa sempre. Continuo darrere teu, et veig aturada prop d’una flor plena d’abelles que treballen incansables per portar la primavera arreu. Noto com et sents incòmoda, com no et sents integrada, creus que no és el teu lloc. Tornem a coincidir. Sovint rodejada de moltes persones puc sentir la soledat i puc percebre que aquell no és el meu lloc. Com et comprenc!

No t’atures, el món és immens i la teva curiositat innata, et porta a voler sempre més. A mi també. Et segueixo, descobrint de sobte que no miro a terra, que fa estona que no em preocupa si hi ha pedres o desnivells, si vaig per boscos o camins, i m’adono, fent una profunda reflexió, que viure té més a veure amb deixar-se anar que amb caminar, o potser no.

T’has aturat una mica, estàs tan a prop que, si allargo la mà, et puc tocar, però no ho faig. Respecto el teu espai i la confiança que m’has donat en permetre’m seguir-te avui. Puc sentir el teu pensament que em diu “si em deixes fer, continuaré a la teva història”. El duet avança, vas per la vall mentre jo vaig al darrere. Quan tu t’atures, jo també. Mentre t’observo a tu em miro a mi. Ara puc reconèixer la força; portem totes dues molta estona juntes, recorrent camins i no ens sentim cansades, o potser sí que ho estem però continuem, perquè ens han ensenyat que sempre hem d’anar cap endavant. Torno a admirar els teus colors, sóc dona de blaus. Tot allò que és blau m’embadaleix, la mar i el cel em deixen sense paraules, però reconec que el cel per a mi és el rei, des de la sortida del sol fins a la posta, tant si es torna rogenc com si es manté blau impertèrrit. Aquell firmament ple de núvols de cotó fluix que em permet somiar figures conegudes o imaginar mons irreals és el meu gran regal, quan és gris, quan fa ploure o quan s’il·lumina d’estels. Sé que a tu també t’agrada. Sento que tenim una connexió especial, que puc penetrar dins teu, com tu ho pots fer dins meu.

Continues sense defallir, jo tampoc em quedo enrere, em deixo portar. La ment en blanc. Somric tastant un glop de felicitat. T’ho he d’agrair. T’has aturat dolçament, he estirat la mà i t’he espantat, de retruc suposo que, com a càstig per haver trencat l’acord de distància, m’he punxat. Noto la sang brollant del meu dit. La llepo; sempre ho he fet. Noto aquell regust amarg que deixa a la llengua i llavors em pregunto si tu tens sang al teu cos? Com ets per dins? Sé allò que sents, perquè és allò que jo sento, però em costa imaginar-te l’estructura interna.

Per un moment he pensat que t’havia perdut, però m’esperes una mica més enllà, a la vorera, posada damunt d’un rostoll; potser també em necessites per donar sentit al teu viatge d’avui, perquè l’únic que és vàlid i segur és avui.

La resta és una incertesa meravellosa per descobrir. No tenim pressa per arribar a demà ara que ens hem adonat que avui és un gran dia.

Et veig interactuar amb d’altres. Se t’ha fet estrany que et veiessin deixar-te acompanyar per una ombra. No has de donar explicacions, però noto que tens la necessitat d’aclarir que et segueixo per voluntat pròpia, que no hi ha res que ens uneixi, que jo semblava perduda quan t’he trobat aquest matí. Estic d’acord amb tot, i reconec que el teu viatge em porta a un destí incert, però plaent, en el qual puc veure reflectides en tu les meves fortaleses i les meves febleses. Acceptant-les en tu, és més fàcil acceptar-les en mi. Quan estic sola això no em passa, les febleses les magnifico i les fortaleses les minimitzo. És el gran avantatge de tenir un cervell privilegiat. El meu, per sort o no, és molt poderós, però sovint tinc dubtes que prengui el caire correcte, cada dia en sóc més conscient. Quan deixo que el cor em porti, em sento més serena, segura, inclús alliberada, encara que no tingui destí. Al contrari, quan tinc clar el destí, però és el cervell qui organitza el viatge, llavors em sento qüestionada constantment. Entenc el que em dius “que tot ho faig jo”, “que són el meu cervell i el meu cor”; però no et passa mai que deixes fluir sense saber en quina direcció van els teus passos i de sobte notes aquell cuquet que et refrega les frases fetes que tens integrades com a vàlides, encara que a hores d’ara són qüestionables; frases com ara: “no podràs!”, “no ets prou bona!”, “no és per a tu!”, et ressonen dins el cap i comences reflexions sobre el seny, les capacitats i el que està bé i el que no. Una batalla esgotadora.

Avui, però, després de seguir-te i de veure’m dibuixada en tu, tinc un altre argument per encarar-me al meu cervell. Sempre trobaré una papallona com tu dins meu, per portar-me allà on el meu cor vulgui anar.
 

T'ha agradat?

Aquest relat ha estat seleccionat entre els 32 millors Relats d'Estiu de diari SEGRE. A part dels premis als que opta, també pot aconseguir el premi del públic, el teu. Podràs votar aquest relat clicant a través de Facebook clicant "M'agrada".

Qui en tingui més s'emporta el premi del públic. Així de senzill. El votes?



El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre