x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

EL RETROVISOR
  • ANNA SÀEZ

Una medalla de bateig

Actualitzada 23/11/2018 a les 09:55
Retrovisor

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Anna Sàez

El lleidatà Sisco Garcia és membre del Comitè Central del Partit Comunista. Un dels seus tresors més preuats és una medalla de bateig amb un nen Jesús en relleu. No és cap contradicció. Aquesta joia té un valor que no es mesura en quirats. Va pertànyer a Hermínia Boleda Colom. Les seues inicials estan gravades al revers de la medalla, així com la data del bateig: 27 de juliol del 1927. Aquesta nena vivia al número 7 de la plaça del Dipòsit de Lleida amb els seus pares, Jaume Boleda i Teresa Colom. Ell era de Reus. Ella, de Manresa. Potser perquè tenien la família lluny es feien molt amb els veïns d’escala. El 2 de novembre del 1937 l’Hermínia se’n va anar a l’escola després de dinar i ja no tornaria mai més a casa. Va ser una de les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar. Deu anys. Una vida escapçada.

Els seus pares ni tan sols van saber mai del cert on l’havien enterrada. Van aixecar un mur de silenci per protegir-se del dolor insuportable. Qui els va conèixer després del dia en què ho van perdre tot, com el Sisco, els recorda com una parella encantadora que, aparentment, feia vida normal. “M’explicava històries de quan als anys XX va servir a Alfons XIII en un restaurant i de com l’àpat va acabar amb una projecció de cinema eròtic.” El Sisco anava molt a la plaça del Dipòsit a veure la seua padrina. Un dia, el senyor Boleda el va cridar per donar-li la medalla i una coberteria de plata que hauria hagut de formar part d’un aixovar. Feia mig segle que s’havia acabat la guerra i el seu temps s’acabava. Allò no era un regal, era una súplica. Amb aquest gest, el Jaume Boleda volia que la memòria de la seua filla el sobrevisqués. La parella va morir poc després i va deixar instruccions de ser enterrats al més a prop possible de la fossa comuna del cementiri de Lleida, on reposen les víctimes de la guerra. La família del Sisco encara els porta flors. “Pot semblar una història anacrònica, però l’explico perquè hi ha moltes Hermínies al Iemen o a Síria de les quals també es perdrà la memòria per guerres que promou el capitalisme imperialista.” Li agradaria que es fes un museu de la memòria històrica per cedir aquests objectes i aconseguir que aquesta nena visqui per sempre. Que venci el feixisme que la va matar.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre