SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Tot està inventat. Molt abans de l’Ay mamá de Rigoberta Bandini, de la campanya per alliberar mugrons de la Generalitat, de l’actuació de Sabrina a TVE el Cap d’Any del 1987 o de les explosions –literals– de la pitrera d’Afrodita A a les sobretaules dels dissabtes del 1978, les popes ja eren motiu d’encesos debats a Lleida. Tot va començar un 20 d’agost del 1791 quan el rector de l’església de Sant Joan, mossèn Manuel Bordalba, escriu una carta que adreça al bisbe Torres per queixar-se de la font que s’ha instal·lat a tocar de la parròquia. Bé, de la font, no. De les quatre sirenes que l’ornamenten. Al seu parer allò no era més que “una mujer profana e indecente capaz de inspirar lascivia aun a los más cautos, siendo tales y tan abultados los pechos”. Som en ple procés de modernització de la ciutat. El marquès de Blondel, corregidor de Lleida, s’havia proposat de portar-hi la Il·lustració i aquestes sirenes formaven part d’un pla molt ambiciós per acabar amb els problemes de salubritat medieval. A l’immens buit que havia quedat al barri universitari després que Felip V fes tancar l’Estudi General, la universitat més antiga de la Corona d’Aragó, s’hi va construir un gran dipòsit d’aigua que abastia la ciutat a través d’una xarxa de fonts públiques. Després de molts anys d’obres, els lleidatans n’estaven fins al capdamunt de la modernitat de Blondel. Per calmar els ànims, promet que la font de la plaça Sant Joan, la més cèntrica, serà de les que fan època. I ho va ser. Mossèn Bordalba fou el primer a queixar-se’n, però hi va posar cullerada fins i tot el rei Carles IV a través del seu primer ministre, el comte de Floridablanca. El bisbe fins i tot es treu de la màniga el comodí la Inquisició per acabar amb aquelles “imágenes de una mujer provocativa y disoluta en una postura de lo más vergonzosa e indecente”. La font que tanta polseguera havia aixecat es va desmantellar el 1841. I no per lasciva, sinó perquè feia nosa. Lleida havia arribat als 16.000 habitants i cada dia hi transitaven més carros. No tenim cap foto ni cap il·lustració –només recreacions posteriors– de les sirenes. Tot el que ens ha quedat són les explícites descripcions d’aquells que es van lligar al màstil per no caure en la temptació d’uns pits de pedra. ¡Ay mamá!

tracking