Moderat Iglesias, histriònic Rivera

Si bé és cert que l’objectivitat absoluta no existeix perquè tots tendim a jutjar fets, paraules i persones segons la nostra pròpia ideologia, no és menys veritat que com a mínim els periodistes ho hauríem d’intentar, perquè encara que cada diari, ràdio i televisió tingui uns amos, uns interessos i un públic, hi ha realitats i evidències que difícilment admeten controvèrsia. I als dos debats televisats dels quatre principals aspirants a ocupar la presidència del Govern espanyol hi va haver un guanyador, sobretot al d’Atresmedia, que va ser Pablo Iglesias, i un perdedor igual de meridià, especialment també al segon, que no és cap altre que Albert Rivera. Després hi podem introduir tots els matisos que vulguem, però cap professional de la informació seriós no pot negar aquesta certesa. Pablo Iglesias va ser dimarts passat moderat en la forma, segur en el fons, emotiu en el missatge i respectuós amb els contrincants. A l’altre extrem, Albert Rivera es va mostrar alterat i histriònic, amb una afectació o exageració més pròpia d’un actor teatral. Irrespectuós, mal educat i amb un continent i contingut que es va limitar, com gairebé sempre, a la seua catalanofòbia. Pablo Casado va anar de menys a més, i si dilluns va estar fluix, l’endemà va millorar. I Pedro Sánchez es va conformar els dos dies amb no perdre; li falta empatia i verb, però va mantenir el to presidencial d’àrbitre que buscava.