El primer esglaó d'un món més just

Un alcalde de Ponent ens va demanar una vegada que no publiquéssim la fotografia d’un acusat per maltractaments. La seua intenció no era protegir-lo a ell, sinó als fills, que serien doblement víctimes de l’atrocitat del pare. Fa uns anys, em va commoure veure un regidor remoure cel i terra per ajudar una família lleidatana d’origen immigrant que va perdre el pare en un accident aeri. Sense que ningú l’hi demanés, sense que fos un tema de la seua competència. Per responsabilitat, per dignitat, per humanitat. En una altra ocasió, una alcaldesa de les nostres comarques va pagar de la seua butxaca el menjador escolar d’una família que no hi havia forma que l’administració inclogués al bo de subvencions. Un parell de mandats enrere li vaig preguntar a un alcalde per què canviava tant de partit. La seua resposta va ser rotunda: “Si ets dels seus et donen més subvencions. És trist, però funciona així, la política. I per a mi, el meu poble és el primer.” A aquests homes i dones que es deixen la pell pels seus conveïns i que anteposen el bé comú a la poltrona són els que votaré. Els que no dubten a agafar la pala per treure neu dels carrers –encara que no hi hagi periodistes–, els que s’enfronten al poder per defensar els seus i els que no miren ni noms ni cognoms per resoldre litigis. El món més just i igualitari que tots perseguim té un primer esglaó en la política municipal i això decidim el diumenge 26.