La solució màgica de la independència

El procés condiciona no només la política catalana, sinó altres àmbits, com ha quedat patent en les recents eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Així que és inevitable que sigui un dels principals eixos sobre els quals giren les municipals.

Els partits independentistes tenen per objectiu ampliar el seu poder conquerint ajuntaments emblemàtics, en primer lloc el de Barcelona, on governen els comuns, i altres ciutats com Lleida i Tarragona, en les quals el PSC governa en minoria. Està clar que tots els partits tenen legitimitat per fer el que considerin més convenient si reben el suport dels electors per governar.

Això sí, de vegades fa l’efecte que les formacions sobiranistes presenten la independència com el mannà màgic que solucionarà tots els mals i que farà que Catalunya i cadascun dels seus municipis siguin “rics i plens” des del primer minut i per als segles dels segles.

Un, la veritat, no confia gaire en les prediccions dels polítics, ni els d’aquí ni els de la resta de l’Estat espanyol.

I pel que s’ha vist fins ara, aconseguir la independència serà en el millor dels casos (des de la perspectiva sobiranista) una tasca que comportarà alguns anys.

Per aquest motiu, no estaria de més que els que tenen possibilitats de governar un ajuntament comptin amb un programa que permeti afrontar les necessitats del seu municipi hi hagi o no independència.