Un dia sense pa

No tots els dies tenen la mateixa durada, desenganyem-nos. La percepció del pas de les hores canvia en funció de tantes variables que sembla impossible que sempre siguin, inevitablement, 24. Si els pregunto si 100 dies són molts o pocs, què em respondrien? Dependria, és clar, del que estiguéssim parlant però quantes coses arribem a fer en aquest temps, oi? Doncs fa 100 dies, 2.400 hores, que els Jordis estan empresonats i 83 jornades, 1.992 hores, que van tancar Junqueras i Forn. Sí, ja...o encara? No em puc imaginar com, de lentes, deuen passar les hores quan un està privat de llibertat. Més si a l’empresonament se li ha posat l’adjectiu de provisional i més encara quan un se sap innocent. Com s’entén la reincidència delictiva de pensament? Que n’ha de ser, de llarg, un dia sense parlar a cor obert amb algú que estimes!

Que eterna ha de resultar una setmana sense tenir l’oportunitat de mirar al fons dels ulls de la teua parella, sense acaronar el nas dels teus fills, sense abraçar els teus pares, sense recolzar-te a l’espatlla de l’amic. I que difícil ha de ser també suportar-ho des de fora, preguntant-te de què serveix la teua llibertat si no pots compartir-la amb qui desitges, deixant que llisquin les llàgrimes galtes avall perquè ningú sabrà eixugar-les com la teua persona, buscant la manera que els nens entenguin que a la presó no hi van només els dolents i que el seu pare no és un criminal, per molt que diguin. No ens definirem com a humans si no tenim empatia, si no aprenem a posar-nosa la pell dels altres i respectem el seu dolor com si fos nostre.

No podrem parlar de normalitat fins que les presons es buidin de persones innocents i només s’omplin de culpables, també d’alguns que volten tranquil·lament pel carrer i pel món. No retornarà la justícia fins que els governs que la condicionen dediquin els seus esforços a escoltar i servir el poble enlloc d’inspeccionar maleters per si dins hi troben un president legítim que la ciutadania ha escollit. No serem lliures si no hi som tots, si els que hi som hem de seguir comptant dies, si els dies continuen sent llargs. Estic segura que un dia sense llibertat és encara molt més llarg que un dia sense pa. I els ho diu una panarra sense cap intenció de rehabilitar-se.