Ni veu ni Vox

La culpa és molt lletja i no la vol ningú. Darrerament, però, hi ha un blanc fàcil: els catalans som el dimoni pelut capaç de totes les dolenteries que es fan i es desfan. La nostra última malesa ha estat donar 12 diputats al parlament andalús a Vox. Tant se val que l’extrema dreta hagi obtingut una veu que només atorguen els vots. Això és igual, perquè la culpa la tenen els indepes. És una manera d’estalviar-se l’autocrítica. De fet, Susana Díaz s’estalvia fins i tot la reflexió del perquè de la rebregada que ha rebut. Està clar, la culpa la té Catalunya. I punt. El que no entenc és per què volen mantenir enganxat i sotmès aquest país que tant els empudega. Nosaltres volem marxar, ells ens veuen com els pitjors malfactors culpables de tots els seus mals. La solució fa temps que l’oferim. Però prefereixen mantenir-nos sota el puny d’una justícia cega i sorda que ni es molesta a fer un cop d’ull als recursos de les persones que manté tancades per la seua ideologia en una eterna presó provisional. I Vox, precisament, és l’única acusació particular en el judici contra els líders independentistes. Són els únics que van demanar que el conseller Forn es quedés a la presó quan la fiscalia ja el deixava sortir, perquè odien els catalans, odien tot el que fa olor de llibertat.

I què tenim? Doncs tenim quatre persones honorables fent vaga de fam perquè han exhaurit totes les vies per aconseguir que s’escolti la seua veu. És el Tribunal Constitucional, el que interpreta aquella gran llei de lleis, qui vulnera les seues pròpies normes i no compleix ni terminis ni reglaments perquè els recursos dels presos polítics siguin atesos i puguin accedir a la justícia internacional. Silenciats i indefensos, Forn, Sànchez, Turull i Rull opten per posar en risc la seua salut i mantenir intacte l’orgull. Es neguen, fins i tot, a rebre cap favor. Complint les normes, a l’hora de dinar cap al menjador i a tornar-hi per no sopar.

Ara bé, el Constitucional veu en la vaga de fam un intent de pressió. Pobra gent, se senten pressionats! Empresonar persones innocents sí que és pressionar, censurar idees és pressionar! Massa paciència estem tenint i ens donen lliçons des de la presó. Em pregunto què passarà quan s’adonin de qui té realment la culpa.