x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRES VOLTES REBEL
  • ARES ESCRIBÀ I CRUELLS

Fins que l'amor ens separi

Actualitzada 10/04/2019 a les 09:58
Tres voltes rebel

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ares Escribà

L’amor de veritat és voler la felicitat de l’altre fins i tot quan implica l’adéu. És fer el que calgui per evitar patiments a la persona estimada. És acceptar l’absència si és volguda. És renunciar a l’egoisme de tenir com sigui i triar l’altruisme d’enyorar per voluntat aliena. Per això entenc que Ángel Hernández estimava molt María José Carrasco. Tant que li ha deixat les seues mans sent conscient que, amb aquestes, li trencaria el cor i potser la vida. Però ha preferit posar fi al seu patiment i assumir les conseqüències. Exposar-se a la presó per alliberar-la a ella de la seua. Qui pot jutjar algú que estima fins aquest extrem? Qui pot decidir que la vida d’un altre ha de seguir encara que aquest altre no vulgui ni pugui? De qui ens protegeixen les lleis? De nosaltres mateixos? La seua funció hauria de ser regular i no simplement prohibir. Els ciutadans no hauríem de ser tractats com a criatures que necessiten barreres infranquejables per no passar. L’excés de límits és la falta de llibertats. No hi ha res més propi que la vida i la mort. Que siguin dignes totes dues és el que hauria d’ocupar-nos i preocupar-nos. D’aquesta manera, potser a la María José no li hauria calgut suplicar al seu marit que l’ajudés a morir. Ens hem preguntat fins a quin punt s’ha obligat a arribar a una persona perquè opti per desaparèixer abans de seguir existint? Vivim en un estat oficialment aconfessional que guarda sota la catifa els principis més extrems i obsolets de la religió. Eutanàsia i avortament segueixen sent tabús que els responsables polítics no s’atreveixen a abordar amb la contundència i la seriositat que mereixen. I molt menys amb claredat, no fos cas que perdessin vots en l’intent. Però, encara que els ignorin, existeixen. I els silencis no ens han dut mai enlloc. O sí. Ens han dut a ser una societat insatisfeta, sense respostes. Ens han dut a un immobilisme temorós. Ens han dut a callar per no despertar els monstres. I ja som grandets per pensar que ningú ens veurà si tanquem els ulls! No els puc dir què faria o què hauria fet en el lloc de l’Ángel. No sé respondre com reaccionaria, si fos ell, a la petició desesperada de la María José. Només puc assegurar que m’agradaria saber estimar sense límits. A vostès no?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre