Amb dos ovaris

Jugàvem a bàsquet, a vòlei, a tenis o a handbol. Nedàvem, corríem i saltàvem. Però, a les noies, no se’ns oferia el futbol, omnipresent en el món masculí. L’esport rei no es considerava fet per a les princesetes que se suposava que havíem de ser. Però moltes no ho érem ni volíem ser-ho ni ho som. Per això, ens fèiem les fortes repartint puntades de peu en temps de lleure i xutant a porteria amb més ràbia que encert. Tot s’aprèn i no ens n’ensenyaven. Per sort, hi ha pioneres. Les dones també juguen a futbol i moltes des de ben petites. Em consta que amb batalles de pares i entrenadors per aconseguir vestidors quan són part d’equips mixtes i suportant insults o menyspreus perquè les dones paguem els errors sempre una mica més cars que ells. Però, qui paga el que mereixen les futbolistes? Ara com ara, ningú. Han hagut d’anar a la vaga per aconseguir uns mínims. De fet, per obtenir el compromís de negociació d’un conveni col·lectiu. Així estan al segle XXI mentre ells signen contractes indecentment milionaris, si convé, en tovallons. Després de 13 mesos i 22 reunions s’accepta que, a Espanya, el futbol femení és professional. Simplement s’accepta i perquè no hi ha més remei. Les condicions no són per llançar coets: un sou mínim brut anual de 16.000 euros per a la jornada completa i una parcialitat mínima del 75%. És a dir, 1.143 euros bruts en 14 pagues o poc més de 1.300 en 12. Vaja, que les noies de Primera Divisió potser aconsegueixen ser mileuristes. Igualet, el seu sou, que les quantitats estratosfèriques del futbol masculí. La vaga se suspèn a canvi d’una esperança. A canvi de la fe en el fet que, per fi, es reconeguin drets com la cobertura en cas de lesió, la maternitat o una assegurança d’accidents o incapacitat. Hi ha qualitat i és just que s’aposti pel futbol femení. S’oblida sovint el paper de l’esport com a transmissor de valors i la igualtat n’és un d’imprescindible. De tot això, què en diuen les grans estrelles masculines? No gran cosa. Com donen suport a les seues companyes els súper ídols? De cap manera o tímidament. Eleven el crit al cel per canvis d’horaris o de jornades però els que signen contractes milionaris no es mullen. Està clar que per jugar a futbol, com per tantes coses a la vida, també calen dos ovaris.