Idiotes

Diu en Mike que se sent idiota. S’ha quedat a Lleida amb la família i detecta que la ciutat es buida esquivant el confinament. L’Eva marxava i va girar cua quan es va anunciar la condemna. Dels confinaments d’enguany n’he anat sortint i entrant per fer una feina essencial que sempre obliden les autoritats fins i tot tenint-nos davant: informar. M’he mogut per Catalunya amb un sobre ple de documents i carnets que he hagut d’ensenyar una sola vegada, una. Ara, començant vacances, he tornat a casa per tancar-me de nou. Moral i principis no m’han deixat fer una altra cosa tot i que ja era fora i res m’impedia quedar-m’hi. Però aquí està la meua vida.

Potser sí que sóc idiota perquè m’he confinat voluntàriament confiant que serem a temps d’encetar l’agost celebrant els 90 de l’Antònia, almenys, a tocs de colze. I no només no jutjo els qui han marxat o no han tornat. Els entenc. Des de l’inici, m’han atabalat els coneguts com a policies de balcó que després ho van ser de carrer i ara s’han convertit en guardians de la mascareta. Dono per fet que ningú vol caure malalt i molt menys encomanar familiars o amics. Per això, atribueixo a la ràbia i la desesperació dir que virus i contagis són una invenció per martiritzar-nos. Un altre tema és com hem arribat fins aquí, com ens han abandonat i com de poc importem els de l’oest que ja gairebé ens han oblidat per fixar-se en les restriccions a l’àrea metropolitana. Bé, disculpin, volia dir recomanacions perquè restringir, el que és restringir només s’ha fet a Ponent.

Potser amb raó però fent-nos pagar l’error gros que han comès els governs. Tant de bo n’aprenguin perquè el mal de molts només és consol de necis i no m’alegrarà que cap altra zona de Catalunya passi pel mateix. Al contrari. Celebro que s’autoritzi la continuïtat del Grec i espero que serveixi per ratificar que la cultura no només és segura sinó que és imprescindible. Una de les lliçons d’aquesta pandèmia hauria de ser valorar la creació sigui d’on sigui, que el centre és relatiu i la mirada global, absolutament enriquidora. Ara mateix, però, a falta de teatres i cinemes i bars i restaurants, no puc fer més que esperar que s’aplani la maleïda corba pel bé de tots. Especialment, pel dels i les responsablement idiotes.