SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En un bar, entrada la nit, va proposar que compartíssim un cinema que va marcar l’inici. És als bars on moltes i molts hem assaborit els primers petons, suaus i inexperts, furtius i plurals perquè l’estrena singular està sobrevalorada. A la barra o entaulats hem donat bones notícies, ens hem explicat secrets, ens hem barallat, hem solucionat problemes, hem rigut a cor què vols i hem vessat llàgrimes frenant-ne la sortida amb tovallons de paper per evitar mirades indiscretes. Hi hem encetat i tallat relacions, hem fet noves coneixences i ens hem dit adéu pagant el compte com a comiat. “Fem un cafè algun dia!” o “ens truquem i fem una canya” són sinònims de “vegem-nos!”. Als bars hem après a jugar a la botifarra, al billar o al futbolí. Quan la llibertat era sortir de casa, teníem locals de capçalera on ens trobàvem sense ni quedar. Els hem ocupat tardes senceres al preu d’una cervesa i, per una aigua o un per favor, ens han salvat urgències fisiològiques. Santa paciència. En època universitària, la cafeteria suportava les discussions filosòfiques de qui té prou gana com per menjar-se el món. I ara, amb els anys, canviem el beure de tarda per un dinar o un sopar i una llarga sobretaula al restaurant, a voltes, rematada amb una copa. Hi celebrem aniversaris, que estem junts i tenim salut. Convertim en especial un dia qualsevol i brindem per nosaltres. D’un restaurant en sortim més feliços que a l’entrada. Hi confessem sentiments sucant els caragols a l’allioli i aclarim malentesos picant les postres de músic.

Bars i restaurants són i han estat terreny neutral per afrontar, per enfortir, per crear records. Una part important de la nostra vida social espera reclosa als locals buits per despertar amb il·lusions renovades. Els i les qui hem tancat tantes vegades bars i restaurants tornarem, i tant que tornarem! Els agrairem l’esforç i la paciència, si convé, al ritme d’aquell pasdoble de Gabinete Caligari que cantàvem a l’uníson: Bares, qué lugares tan gratos para conversar... Els vuitanta caminaven cap als noranta i els de la generació X que ara passem dels quaranta vam ser afortunats que mòbils i xarxes socials apareguessin quan ja valoràvem el contacte humà. Sabíem i sabem que No hay como el calor del amor en un bar.

tracking