SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Es parla d’alliberament, de transgressió, de revolució. Omple minuts de televisió, línies de revistes i comentaris a les xarxes. La naturalitat és tendència i els cabells blancs, un símbol. Moltes dones s’han afartat d’amagar-los i acolorir-los. S’han desfet d’obligacions estètiques i llueixen melenes nevades com han fet ells des de sempre, orgullosos del seu aire interessant. A elles, però, se les considera atrevides perquè fugen de l’esclavatge disposades a entomar comentaris i crítiques. Se les jutja sempre –quina novetat!– i difícilment surten indemnes d’aquesta decisió de destapar-se deixant al descobert el rastre dels anys. La recerca de la joventut s’exigeix eterna en la dona, però no hi ha voluntat més absurda que la de semblar el que no ets. Sentir-se bé amb una mateixa hauria de ser la meta. Malauradament, cal el permís dels altres, d’una societat estricta que no perdona i que sempre, sempre, veu i valora els defectes aliens. I envellir n’és un per a les dones. Quina gran pèrdua de temps aquesta persecució del que queda enrere inevitablement. Quina mania estúpida tenim de córrer mirant pel retrovisor per no avançar. Ara, algunes famoses han aixecat barreres empoderant el sexe femení. Sarah Jessica Parker, Anna Sahun, Carolina de Mònaco o Demi Moore es passegen canoses i se les presenta com a heroïnes. Amb la boca petita, en diuen elegància natural i, d’alguna manera, ens autoritzen a totes. Per què necessitem aquest o qualsevol altre permís? Segurament perquè ens fa por enfrontar-nos a la dictadura estètica que ens encadena, captives com som de la doble moral imperant. Desenganyem-nos: la valentia no és seguir tendències. La valentia és viure amb l’únic objectiu de sentir-nos fortes sent nosaltres mateixes amb l’edat que ens pertoqui en cada moment i això no té res a veure amb tints ni cabells blancs. Senyores, el que vulguin i el que els convingui. Les dues dones de la meua vida exhibeixen el pas del temps, tranquil i digne, sobre la seua cabellera. Totes dues van venir al món a la tardor i aquests dies celebrem juntes la història que compartim. Són el mirall en què veig el passat, el present i el futur que vull i gràcies a elles reconec la bellesa de ser autèntiques, segures i lliures. Per molts anys, estimades!

tracking