Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • Josep Maria Forné i Febrer
Professor de filosofia a l’IREL

25 anys de l’IREL

02/11/2016 a les 08:28
25 anys de l’IREL

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© 25 anys de l’IREL

En concret, un dels aspectes que distingeixen les dues cosmovisions, la hindú i l’occidental moderna, és l’obertura cap al que ell anomena l’invisible. Ningú nega la realitat del món visible, el que captem pels sentits, però aquest no té perquè negar la possibilitat de l’existència d’una altra realitat no visible “als ulls de la cara”, indiscutible per l’hinduisme. Aquesta realitat invisible, per exemple, és el refugi d’Eurídice, l’estimada d’Orfeu un cop morta. Ell la vol recuperar de totes totes i amb la seva música aconsegueix convèncer el porter d’aquest altre món per recuperar-la. El porter només li posa una condició, no voler-la veure abans de sortir d’aquell món invisible, si ho volgués fer, la perdria. No resisteix la temptació de voler-la veure allí i la perd definitivament. Potser com deia el Petit Príncep, les coses importants només es poden “veure” amb el cor, i voler-les palpar és negar-les.

Una de les característiques de la modernitat occidental és l’exigència de racionalitat. Hi ha d’haver arguments per acceptar una cosa com a vertadera o, si més no, versemblant. Així, perquè sí res és acceptable. Per tant, l’afirmació que no existeix aquesta realitat invisible és una afirmació que necessita d’arguments. Tants arguments hi ha perquè existeixi aquest món no visible com que només hi hagi el visible. L’exigència de la modernitat diu que si s’afirma l’existència de la realitat invisible això s’ha de raonar, però no la nega. Això sí, ha de ser raonable, no cal que sigui demostrable per als sentits. Tampoc es pot demostrar la inversa. Per això aquells que afirmem una altra realitat més enllà de la que captem pels sentits estem obligats, per ser moderns i coherents amb la cultura occidental moderna, a defensar la raonabilitat d’aquesta afirmació. El cristianisme és raonable en aquest sentit. És raonable perquè el vincle que estableix entre les dues realitats és el comportament ètic, exigible per a tothom, els qui afirmen i aposten per l’única existència del món visible, com pels qui afirmem i apostem per l’existència, també, del món invisible i sagrat. Llavors, l’accés al cel, al món no visible, és obert a tothom. I és raonable perquè el cristianisme és, i ha de ser, respectuós amb l’autonomia del món visible que estudia la ciència. La ciència ens parla del coneixement del món fenomènic, el que veiem i captem pels sentits. I ens n’informa molt bé. Però només ens informa d’aquest món i no de l’altre. No ho pot fer i no és de la seva incumbència. Per tot això, podem dir que l’aposta per l’existència d’aquesta altra realitat que ens transcendeix és una qüestió de fe, a la qual no li ha de mancar arguments que la facin raonable i coherent amb el món visible i el seu coneixement.

L’institut Superior de Ciències Religioses de Lleida, IREL, és un instrument de la diòcesi de Lleida que gaudim per fer raonable l’aposta en la fe de l’exigència ètica que ens vincula amb el món sagrat, és a dir, amb Déu, i ens permet viure amb coherència amb el món modern. L’IREL enguany fa 25 anys que fa aquesta feina de pont, de creador de ponts, entre la fe i la cultura, entre dos mons que no només no s’exclouen sinó que s’enriqueixen. Per molts anys, IREL.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre