Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • PEDRO TUSET DEL PINO

Des d’antic, l’home, dotat de consciència, a diferència de la resta dels animals, ha posat un especial afany a dominar i controlar la naturalesa creant entorns, instruments i aparells que fessin la seua supervivència menys penosa i contribuís al seu benestar i al de la col·lectivitat a què s’integrava. L’evolució humana ha sigut un fidel reflex d’aquest principi i el necessari antecedent del nostre present, però també del nostre futur.

Posi un robot a la seua vida, però tributi i cotitzi per ell

Actualitzada 28/02/2017 a les 13:22
Posi un robot a la seua vida,  però tributi i cotitzi per ell

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Posi un robot a la seua vida, però tributi i cotitzi per ell

Les eines, a través primer de la transformació de les pedres, després del ferro i posteriorment dels aliatges, van fer possible posar-les al servei d’una millor qualitat de vida mitjançant la caça controlada, la ingesta d’aliments, la construcció d’habitatges, el transport, la ramaderia i el cultiu, per posar només alguns exemples.

La revolució industrial de finals del segle XIX va ser una altra fita històrica que va suposar la fabricació en cadena, la creació de les classes mitjanes, l’increment del consum, la idealització del sistema capitalista contrarestat per moviments obrers i sindicalistes i la creació de l’estat del benestar, consolidat sobre el respecte dels drets fonamentals de la persona en el si dels règims democràtics basats en la separació dels poders.

Tanmateix, si alguna cosa caracteritza el gènere humà és la seua imaginació creativa, el seu ferm desig d’anar més enllà del possible, d’endinsar-se en el desconegut i investigar i desenvolupar altres alternatives. La segona meitat del segle XX i, sens dubte, el que va de segle han suposat un avenç científic i tecnològic sense precedents.

Tot just haguéssim imaginat fa trenta anys poder comunicar-nos instantàniament mitjançant una simple trucada o una videotrucada o estar constantment informats a qualsevol hora i en qualsevol lloc del que s’esdevé al món. La tecnologia dels actuals smartphones supera amb escreix la tecnologia utilitzada pels primers astronautes que van viatjar a la Lluna. No diguem d’algunes intervencions quirúrgiques i de moltes activitats fabrils, totalment digitalitzades i robotitzades.

Actualment, són una realitat les impressores 3D que permeten en poc espai de temps fabricar peces que fins fa ben poc exigien temps i esforç, o la captació d’imatges i el transport mitjançant drons pels llocs més inaccessibles i recòndits.

En pocs anys podrem ser espectadors privilegiats de fites que fins ara només formen part de l’imaginari col·lectiu i de les pel·lícules de ciència-ficció.

Hem entrat de ple al món de la robòtica. L’home ha estat capaç, amb la seua imaginació i coneixement, de fabricar éssers dotats d’autonomia que el supleixen en múltiples activitats.

Resulta notori comprovar els avenços aconseguits en aquest camp. Ja no ens estranya veure androides amb aspecte humà que han aconseguit moviments i expressions humanes i que es destinen a activitats de risc o, simplement, d’esbarjo.

Com a cinèfil que sóc, basta rememorar pel·lícules com La Guerra de les Galàxies, Terminator, Blad Runner, Ex Machina, Jo, Robot, Robocop o Intel·ligència artificial. En totes, els robots tenen un paper protagonista i se situen, almenys en un pla teòric, en igualtat de condicions i mitjans amb l’home, arribant a constituir una amenaça real.

Però, una vegada esmentat això, el lector es deu preguntar a què vénen les anteriors reflexions. Doncs bé, la robòtica ha assolit tal auge que la comissió d’assumptes legals del Parlament Europeu ha fet públic recentment el seu informe sobre normes de Dret civil aplicables als robots (European Civil Law Rules in Robotics), en el qual es recullen una sèrie de principis, de naturalesa jurídica i ètica que s’hauran d’aplicar a una sèrie de futures normes de dret civil europeu en matèria de robòtica.

L’informe es basa en el fet que la investigació científica en els àmbits de la robòtica i la intel·ligència artificial suposarà un important canvi social, d’aquí la necessitat de començar a legislar sobre aquest tema.

L’esmentat informe apunta que quan es considera la possible responsabilitat civil robòtica ens enfrontem a visions fantàstiques sobre els robots. Per això cal ignorar les veus que reclamen l’establiment d’una personalitat jurídica robòtica basada en la ciència-ficció.

Per aquest motiu, s’assenyala que els desenvolupaments en robòtica civil i intel·ligència artificial també requereixen una reflexió sobre les grans qüestions ètiques que es plantegen.

Aquesta anàlisi es complica pel fet que és difícil predir el que de vegades continua sent un experiment. En aquest sentit, és essencial que els grans principis ètics que arribin a governar la robòtica es desenvolupin en perfecta harmonia amb els valors humanistes d’Europa, conforme a la Carta de la Robòtica, que avança en aquesta direcció.

A més, l’informe proposa ser curosos amb la terminologia utilitzada al futur instrument. Per exemple, es considera que la noció de robot intel·ligent planteja un important desafiament, per la qual cosa es proposa considerar pertinent només el terme robot autònom.

De la mateixa manera, es declara que de cara a establir un règim de responsabilitat per als robots autònoms no es considera una resposta adequada assignar als robots una personalitat jurídica. També s’haurà de considerar que les disposicions del futur instrument relatives a la responsabilitat per danys causats per un robot autònom siguin compatibles amb la legislació de responsabilitat civil en el seu conjunt.

Finalment, quant als aspectes ètics, la proposta de resolució intenta introduir un marc ètic per al disseny, la producció i l’ús de robots.

La qüestió és tan summament suggeridora i transcendent que sobre la taula del Parlament Europeu descansa una proposta, coneguda com Informe sobre Persones Electròniques, que pretén que les màquines intel·ligents paguin impostos i cotitzin a la Seguretat Social, de manera que proposa la creació d’un estatut jurídic específic per als robots, perquè, almenys els que siguin autònoms i més sofisticats, tinguin la condició de persones electròniques, amb drets i obligacions específiques.

El projecte obre el debat sobre la possibilitat de crear una borsa comuna per a tota mena de màquines intel·ligents o crear un impost individualitzat en funció de categories, plantejant-se l’interrogant de qui s’hauria de gravar, si el propietari del robot, qui el fabrica o qui el fa servir a les seues instal·lacions.

No cal dir que es tracta d’un simple informe, però amb aparences que es transformi en un futur no gaire llunyà en un projecte de directiva, que obligaria, en el cas del nostre país, a dur a terme reformes de profund calat en els impostos de la renda de les persones físiques i de societats, a l’Estatut dels Treballadors o en la llei sobre Seguretat Social.

Ciència-ficció o realitat? El futur ens ho dirà.

Temes relacionats
Comenta el contingut

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre