x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • JOSEP FRANCESC MARÍ CARDONA

Advocat. Militar (R).

El doctor Salvany

Actualitzada 21/05/2020 a les 09:23
alt

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Organitzats per aconseguir l'impossible

Lamentablement, avui estem immersos en la lluita contra la pandèmia originada pel virus Covid-19. És una situació que fa poc temps semblava impensable que succeís en aquest segle XXI, però ha succeït.

En aquest article es pretén analitzar superficialment situacions semblants a l’actual, que van tenir lloc en temps no gaire llunyans, per aprendre’n i valorar en la seua justa mesurada les persones que llavors van lluitar per aconseguir el bé de la ciutadania, en general, i aprendre a valorar ara les persones que estan treballant amb idèntic objectiu. El model que aquest article ha elegit per a tal objectiu és la persona del doctor Salvany.

Ara parlem de coronavirus i fa només dos-cents anys parlaven de verola. Aquesta és una malaltia infecciosa greu, d’origen desconegut, molt contagiosa i amb un alt risc de mort (30% dels infectats). L’últim cas diagnosticat al món va ser el 1977 (és a dir, només fa 43 anys) i actualment està certificada la seua eradicació per l’OMS des del 1980.

Afectava molt especialment els nens, els símptomes dels quals eren quadres de febre i vòmits seguits per formació de nafres a la boca i erupcions cutànies. Deixava unes lesions molt greus a la pell. Es propagava a través del contacte de persones sanes amb persones contagiades o mitjançant l’intercanvi d’objectes contaminats. La principal via de prevenció va ser inocular la vacuna que es va desenvolupar contra la malaltia. Es desconeix el seu origen, però hi ha evidències de la seua existència en una època molt primerenca, ja que s’han trobat restes en mòmies egípcies datades del segle III a.C.

La malaltia es va propagar al llarg de la història a través de brots periòdics: a l’Europa del segle XVIII s’estima que unes 400.000 persones morien cada any per verola i un terç dels supervivents desenvolupava ceguesa. S’estima que, només al segle XX, la verola va matar fins a 300 milions de persones, i 500 milions en els últims cents anys d’existència. El 1967, a penes una dècada abans de l’últim registre, se’n van registrar quinze milions de casos.

El descobriment de la vacuna contra la verola va ser per casualitat, l’any 1796. Edward Jenner, un metge rural anglès, va observar que les munyidores de vaques lleteres adquirien ocasionalment una espècie de “verola de vaca” o “verola bovina” pel contacte continuat amb aquests animals, i que era una variant lleu de la mortífera verola humana, contra la qual quedaven així immunitzades. Va prendre sèrum d’aquesta verola “de vaca” i va aconseguir inocular-lo a un nen de vuit anys. El petit va mostrar símptomes de la infecció, però molt més lleus, i no va morir. La resta dels nens inoculats van respondre sorprenentment bé. Jenner va publicar els seus treballs el 1798 i ja el desembre de 1800 la vacuna havia arribat a Espanya, concretament a Puigcerdà, de la mà del doctor Francisco Piguillem i Verdacer. Ràpidament el mètode de Jenner es va difondre per Europa.

El lleidatà José Salvany i Lleopart, epidemiòleg, cirurgià i metge militar, va nàixer a Cervera l’any 1777. Com a cirurgià militar encertava en els seus diagnòstics i en l’exactitud dels seus tractaments, a més de tenir èxit en les operacions que practicava.

Quan es trobava a Barcelona el 1803, amb 26 anys, va ser convidat per l’alacantí Dr. Balmis, que aleshores tenia 50 anys, també metge i cirurgià militar, així com epidemiòleg, botànic i metge personal de rei Carles IV, per codirigir amb ell la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, que tenia com a objectiu portar la vacuna contra la verola a les colònies d’ultramar, ensenyar com produir-la i organitzar les juntes de vacunació. Aquesta expedició va ser reconeguda posteriorment com la primera vegada en la història que es preparava el que ara anomenaríem una missió humanitària de medicina preventiva i que va significar un dels primers passos per a l’eradicació de la malaltia de la verola a escala mundial. Aquesta expedició va partir del port de la Corunya el 30-11-1803 a bord de la fragata María Pita, i portava a bord un passatge de 37 persones. Entre elles, a més dels dos cirurgians citats, uns altres dos metges assistents, tres practicants, tres infermeres i 22 nens d’entre tres i nou anys que no havien tingut la verola. Els petits anaven a cura de la corunyesa Isabel Zendal Gómez, directora d’un orfenat, i entre aquells nens hi havia el seu fill. La seua intervenció en l’expedició va influir immensament en l’èxit que va tenir. Portava instrumental quirúrgic, instruments científics i 2.000 exemplars del llibre sobre el procediment per vacunar. Aquells nens van tenir una missió molt important, ja que un dels principals problemes que es van presentar a l’hora d’idear-la va ser com aconseguir que la vacuna resistís tot el trajecte en perfecte estat, ja que no es conservava més de dotze dies in vitro. Com que la travessia de l’Atlàntic era de dos mesos de navegació, la solució va ser aplicar a aquells nens la tècnica del “braç a braç”, és a dir, anar passant cada vuit o deu dies la vacuna d’un a l’altre mitjançant el contacte del fluid de les pústules, inoculant-los el virus mitjançant una petita incisió que motivava que desenvolupessin petits símptomes de la malaltia, però ells quedaven immunitzats i protegits del virus més agressiu. Es van convertir així en una cadena humana, proporcionant el fluid per vacunar milers de persones a l’altre costat de l’oceà Atlàntic. L’expedició va actuar a les illes Canàries, Puerto Rico, Cuba, Mèxic, sud dels actuals Estats Units i Veneçuela, on van arribar el 8 de maig de 1804.

Aquí l’expedició es va dividir en dos parts. Una, amb el doctor Balmis, es va dirigir a Mèxic, les Filipines i la Xina; l’altra, dirigida pel doctor Salvany, va partir cap a Panamà, Colòmbia, l’Equador, el Perú, Xile i Bolívia. Al llarg d’aquest viatge, el doctor Salvany, que tenia una salut fràgil, va emmalaltir de tuberculosi, però va poder continuar-lo. Pretenia arribar fins a Buenos Aires (Argentina), però el dia 21 de juliol de l’any 1810, quean es trobava a La Paz (Bolívia), va morir de diverses malalties. Tenia 34 anys. Va ser enterrat a l’Església de San Francisco, a Cochabamba. En total es van vacunar més d’un milió de persones. Balmis i Salvany van posar la primera pedra d’aquesta fita històrica de la humanitat en la lluita contra aquella malaltia.

Actualment, a la intervenció d’unitats militars espanyoles en el marc de la lluita global contra la pandèmia del Covid-19 se l’ha denominat operació Balmis.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre