x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • MIQUEL ÀNGEL CULLERÉS

Gràcies!

Actualitzada 26/07/2021 a les 08:02
Gràcies!

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Gràcies!

SEGRE
Gràcies!

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Gràcies!

SEGRE
alt

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Organitzats per aconseguir l'impossible

La nova responsabilitat l’assumia amb respecte i il·lusió. L’anterior director, en Josep Borrell, vell amic, em traslladà l’essencial. De mica en mica, vaig anar descobrint les tasques de la Direcció, de les diverses àrees, de les fortaleses i oportunitats d’un servei, que esdevindria essencial. Però, com en tot, qui fa rutllar l’Administració són les persones, els tècnics, i als serveis territorials en vaig trobar de molt qualificats i compromesos. Abans de res, però, vull fer públic el meu agraïment a les dos persones que em van fer confiança, i amb qui he mantingut una relació més que cordial: la consellera Vilallonga i la consellera Ponsa.

Han estat dos anys intensos i plens de dificultats, sobretot per culpa de la Covid i per la situació pressupostària. Una pandèmia, sense recursos, encara és més tràgica. I, per si no n’hi havia prou, un nou litigi i espoli sobre l’art de la Franja (Barbastre) ens tornava a humiliar i a ferir l’ànima.

Tot aquest temps m’ha permès fer grans descobertes, ho reconec. Des del patrimoni fins a la música electrònica, des dels tapissos de l’Edith Schaar fins a l’arpa de la Berta Puigdemassa i així, sense parar. També grans professionals de la cultura, com són els arxivers, les bibliotecàries i els responsables de museus, que ens serven, recuperen i difonen la cultura. També he descobert el compromís de molts regidors i regidores vers la cultura, amb un afany lloable d’apropar la cultura als seus pobles, als seus veïns.

En aquests dos anys, hi ha hagut reconeixements, des dels populars vers la Seu Vella com a monument favorit dels catalans, fins al Premi Nacional de Cultura al CAN o el Premio Nacional de Artes Escénicas a la companyia La Baldufa, entre altres.

Però el que més valoro més és haver conegut les persones, el seu talent, el seu entusiasme, la seva generositat, la seva professionalitat, la seva honestedat.

La gent de la cultura són uns somiadors, i perquè somien volen un món amb la cultura com a pal de paller; per això, són uns lluitadors, que es reivindiquen amb la paraula, amb la creació, amb l’expressió, amb el gest, amb el pinzell, amb el so, amb la ploma. Són homes i dones que estimen la terra, la seva gent, que la preserven, l’expliquen, la defensen, la difonen, la reinterpreten en totes les modalitats artístiques conegudes, des de la literatura fins a la fotografia, les arts plàstiques o les arts escèniques, la música o la cultura popular.

Tenim un gran potencial, però no ens l’acabem de creure. Certament, falta una aposta decidida, de tothom, de les institucions però també de la ciutadania, per a la cultura. Comprar, consumir, produir, explicar, presumir, generar cultura és el millor regal que ens podem fer. Però no com una almoina per als artistes i creadors, sinó com la justa valoració a l’esforç, a la creativitat, a l’experimentació, a l’ofici d’artista i al valor que ens aporten com a societat.

Tenim equipaments, tenim festivals, tenim espais de creació... Però sobretot, tenim el talent dels creadors i creadores lleidatanes, de la plana, de la muntanya i del Pirineu. Aquest valor humà no el podem malbaratar.

Personalment, he intentat traslladar les polítiques culturals del departament, sempre en clau local, de territori, perquè la mirada territorial és sempre necessària. He intentat establir llaços amb altres administracions i ponts amb les entitats culturals, ja fossin les d’una gran trajectòria, ja fossin d’un àmbit més local, perquè la microcultura també és cultura en majúscules.

Els darrers mesos, com deia, han estat molt durs. Primer, pels professionals de la cultura, que van veure com, de cop i volta, queien els seus ingressos, amb les conseqüències personals i professionals tràgiques. Però també ho va ser per les desenes d’entitats i associacions de tota mena que van veure estroncada la seva activitat. I si hem de treure alguna lliçó de la pandèmia, és que la cultura també salva, i ara, doncs, hem d’estar disposats a salvar la cultura, perquè salvant la cultura també ens “salvem” de la ignorància, de l’estupidesa, de la injustícia, de l’oblit... Sempre, més cultura!

 

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre