La cultura, al 100%

En aquest article vull ser molt clar i sincer: durant tota la pandèmia no hi ha hagut en cap moment cap evidència clara de cap contagi ni brot per Covid-19 al sector cultural, ni a cinemes, ni a teatres ni a festivals, ni a les festes majors ni tampoc a l’oci nocturn. Perquè les coses s’han fet bé. En canvi, des del començament d’aquesta crisi sanitària ha estat un dels sectors més castigats i, si em permeteu que ho digui, un dels menys considerats de la crisi que estem patint i havent de complir les restriccions més dures.

Array Sort en vam tenir de la cultura durant el confinament domiciliari que vam patir al març de l’any passat, ja que gràcies a les noves tecnologies, vam poder continuar consumint espectacles en format digital i vam poder llegir llibres, veure concerts, pel·lícules i conferències que ens van fer més agradables i lleugers els dies de tancament obligatori durant la primera onada de la Covid.

El sector cultural va fer els deures des del primer dia: primer complint les restriccions, cosa que els va fer perdre molts i molts diners a banda de deixar escapar espectacles i concerts, que no sabien si podrien recuperar.Ara, gairebé dos anys després de l’inici de la Covid i quan les dades són molt optimistes, pel que fa a la incidència del virus, per fi s’ha decidit amb el vistiplau de les autoritats competents eliminar la pràctica totalitat de les restriccions i, des del passat 15 d’octubre, les activitats culturals i esportives a l’aire lliure recuperen el 100% del seu aforament, i l’oci nocturn pot reobrir portes amb el requisit del passaport Covid per poder accedir als seus locals.La ciutadania pot, per fi, tornar a gaudir dels espectacles culturals i dels locals d’oci, i us he de dir que, sincerament, crec que ens ho hem ben guanyat, perquè el públic d’aquests espectacles, d’aquests cinemes, d’aquests locals d’oci s’ha comportat amb una responsabilitat col·lectiva digna de ser aplaudida.De tot el viscut pel sector cultural i festiu en trec dues conclusions. La primera, que és un dels sectors que més han creat, han transformat i han innovat durant la pandèmia. Com a ciutadania és la nostra obligació i és el nostre deure posar en valor tot el temps i dedicació –que sovint no es veu– d’entitats, companyies, tècnics, músics, actors i actrius, i tota la gent implicada en el sector a crear contingut.La segona, la necessitat de treballar de forma col·laborativa entre entitats, empreses i institucions.

Aquest és el model a seguir de cara al futur. Aquest canvi de mentalitat que hem experimentat en el sector cultural és el nostre present i el nostre futur.Des de la resiliència, des de la superació, de la cooperació i la col·laboració el sector cultural i festiu s’ha abanderat com un sector clau per a la reconstrucció social i econòmica del nostre país. Perquè sense cultura i sense festa no hi ha transformació.No vull deixar d’agrair la gran feina i esforç del sector a Lleida.

S’ha demostrat que des de Lleida, amb talent de Lleida, podem ser exemples per a la resta de ciutats de tot el país. Aquest és el nostre triomf com a ciutat. I seguirem treballant en aquesta línia, la de la cooperació amb les entitats i empreses i companyies culturals.Perquè la cultura d’una ciutat resideix als cors i a les ànimes de la seua gent.