Sí que es pot (la moció de censura)

La primera setmana de l’any s’han publicat diverses notícies afirmant que, perquè pogués prosperar la moció de censura a l’ajuntament de Lleida, es requeria una “majoria reforçada”, ja que no s’havia canviat la legislació electoral. Això senzillament no és correcte, perquè el precepte a què s’agafen tals afirmacions ha estat declarat nul pel Tribunal Constitucional. Dit d’una altra manera: la majoria reforçada en el cas dels regidors no adscrits “no ha existit mai”.

Array No es pot exigir de cap manera, i la moció de censura “només” requereix majoria absoluta perquè pugui tirar endavant.

Resulta curiós que es continuï insistint en l’argument de la majoria reforçada. A qui li interessa que aquest error cali en els veïns de Lleida? Qui pot treure profit de no celebrar una moció de censura, defensant que no hi ha una majoria alternativa quan sí que existeix?En primer lloc, a aquest equip de govern. Reduït a minoria per la seua arrogància i superioritat moral, ha aconseguit enfrontar veïns, barris i fins i tot els seus mateixos socis de govern, que han acabat sent expulsats “per falta de confiança” (i de passada alliberant llocs de confiança que poden ocupar ells).

Atrapats en aquesta minoria, veuen com tots els seus projectes egoistes són tombats o qüestionats un rere l’altre. I, per primera vegada des que celebrem eleccions, ens volen imposar un pressupost contra la voluntat de la majoria dels veïns de la ciutat. Uns pressupostos pensats per complaure els seus egos (per això els venen com els pressupostos més grans de la història), però que donen l’esquena als veïns, autònoms i treballadors públics (alberg de Pardinyes, comerç local, empresa, treballadors públics...).

La seua excusa és simple i porten defensant-la des de fa mesos: no hi ha alternativa. O ells o res. Només que ara sí que es pot.

Ara els números sí que donen.I, en segon lloc, als que podent aprovar-la no volen fer-ho i busquen excuses artificioses.Aquí és on entra la responsabilitat de tots els membres de l’oposició. Tots. Lleida continua passant la pitjor crisi sanitària i econòmica des que vivim en democràcia.

I al capdavant tenim un executiu més pendent d’agradar als seus caps i amics que de les necessitats dels veïns. No val escudar-se en raons històriques o retòriques, picabaralles personals o en “majories reforçades” inexistents. Tenim el deure d’articular una alternativa que es faci amb un pacte de mínims, basat en la pacificació dels barris, la neteja, la seguretat i la recuperació econòmica.

Sense egos. Sense “i tu, més”. Sense excuses.Per això és important desmuntar les evasives que es donen per formar aquesta alternativa.

Sí que es pot fer una moció de censura. Sí que podem posar-nos d’acord. Ho hem demostrat moltes vegades, i no només per dir que no a l’equip de govern.

Propostes nostres com la taula de recuperació econòmica, ajudes a emprenedors, bons de consum o la taula de treball per afrontar la neteja de Lleida s’han aprovat per part de tots els grups de l’oposició. Hi ha marge per tornar aquesta ciutat al camí de la recuperació i la concòrdia, si s’aparquen els complexos i les rivalitats fins a les pròximes eleccions municipals del 2023. Ja discutirem llavors.

Però ara deixem-nos d’excuses. Començo jo: sí que es pot plantejar i dur a terme una moció de censura a la Paeria de Lleida.