Pagar als sanitaris

Hi ha en política dies molt feliços. Són aquells en els quals veus que les hores destinades a arreglar situacions concretes arriben a bon port. Moltes qüestions sotsobren i s’enfonsen pel camí. Tanmateix, hi ha grans temes que veuen la llum. Durant diversos anys, he treballat perquè els professionals recuperessin la possibilitat d’obtenir el 100% dels seus complements. Amb les retallades de Convergència, els van perdre, i gràcies a l’esforç de molta gent, alguns s’han anat recuperant. Tants d’altres, encara no. Entremig, hi ha hagut molts enutjos, vagues i reivindicacions que en reclamaven la recuperació. En tots els meus debats sanitaris n’he parlat. Recordo aquell en el qual Arrimadas ho proposava a Puigdemont com a millora per als treballadors del sistema sanitari, i l’altre va fer cara de desconèixer com es remunerava. Entre tots, el vam empènyer per ficar el tema a l’agenda. Finalment, vam veure l’oportunitat de blindar-les per llei. Així, si hi deixa d’haver legislatura o no s’aconsegueix una presidència efectiva, els treballadors del sistema els podran continuar percebent. Això és just per als treballadors i també és important per als pacients. Perquè, a part d’aplaudiments, es mereixen cobrar.

Tots sabem la que s’acosta a la cantonada. Aquest assoliment del qual estic tan orgullós i satisfet és fruit de molts. De l’oposició, perquè reconec que amb el PSC, PP i Comuns ens vam entendre ràpid. També amb la CUP, que sense ser el seu model sanitari no va posar pals a les rodes, i amb la diputada que des d’ERC ens va facilitar dinamitzar-la. Podran entendre la meua felicitat havent estat el ponent relator de l’esmentada llei ara ja aprovada. L’acord contempla ampliar-lo a tots els treballadors del sistema, no només de l’ICS, encara que és cert que en aquest punt vam cedir per poder arribar a acords per un bé comú. No vaig portar a màxims el text, sinó al punt més alt abans del punt de ruptura de la negociació. La política útil és això, ni punxar la pilota ni anar-se’n plorant quan alguna cosa no surt perfecta. Des d’aquí la meua gratitud a tots els que ho han fet possible i la meua enhorabona als treballadors que avancen una mica més en els seus drets laborals. És només un pas més. Hi ha motius per arribar a acords.