Estan a la lluna

Aquesta setmana hem conegut que el Govern de Catalunya vol muntar una NASA catalana. Mentre són molts els negocis que estan tancats i els seus treballadors amb l’aigua al coll, el més prioritari per a ells és dissenyar coets per anar a Mart. Ja han perdut tant el nord que ara pretenen jugar a ser com els EUA o Rússia muntant una agència aeroespacial. La notícia és tan ridícula que mereixeria ignorar-la. Però com la ignorarem si és en el que pretenen gastar els diners els que ens governen amb majoria absoluta? Com poden cometre la malaptesa de malgastar els diners en coses així? De veritat tenim un Govern que insisteix en plena pandèmia a malgastar els diners creant satèl·lits espacials només per ser notícia? Doncs no han tardat a aconseguir-ho. The Guardian ressenyava: “What he called the Catalan NASA would democratise space and lead to the development of a service industry that is still beyond imagination.” Més ridícul no pot ser. En el seu intent de fer bandera del neollenguatge amb la paraula democràcia, ara cal elevar-la a l’espai. A veure si hi ha algú allà que els faci cas. Mentre plana sobre els nostres caps un altre confinament dels grossos, perquè la pandèmia s’ha tornat a descontrolar, els polítics separatistes a allò de sempre: “el món ens mira.” D’on trauran aquestes ocurrències? Pensant en les seues decisions em ve a la memòria aquells còmics infantils de Mortadel·lo i Filemó. Potser hi descobriríem els seus pròxims plans per millorar l’economia catalana. És lamentable que en moments en els quals s’hauria de treballar pels grans consensos de govern, i així poder implementar les millors mesures en la batalla de l’epidèmia, alguns

consellers se n’hagin anat a la lluna i a més pretenguin portar els seus amics en el viatge. Gairebé diàriament continuen apareixent casos de corrupció i d’assetjament que són inexplicables i intolerables. No estan pel que toca. Un Govern que llança missatges absurds i contradictoris pertot no genera la confiança necessària per superar la crisi social i econòmica en la qual ja estem, i la que s’acosta. Alguns ja viuen de facto en un altre planeta. No necessiten gastar en transportadors espacials perquè tancant els ulls ja surten a l’espai exterior amb facilitat.