La força de la raó

De fet és aquesta i no cap altra la que mou els pobles sense Estat a exigir ser tractat com a iguals. Si a més a més del pes de la pròpia història hi afegim un llistat interminable d’humiliacions, menyspreus, repressió i voluntat de genocidi cultural, l’autodefensa apareix amb llums de neó. La història ens recorda que l’afer dels catalans durant la guerra de successió d’Espanya va commoure tot Europa. L’heroisme i la tenacitat emprats per Catalunya per defensar les seves llibertats van ser lloats fins pels mateixos enemics.

A Anglaterra, l’interès per la valentia dels catalans fou tan gran que s’arribaren a publicar fulletons populars, com el presentat el 1714 per Baker, que pel preu d’un xíling narrava la història deplorable dels catalans. Ha plogut molt des d’aleshores però el que alguns han volgut qualificar com “el problema catalán”, continua. En el nostre procés neuronal sorprèn com un peruà pugui dir sense que li caigui la cara de vergonya que el nostre poble mai serà independent.

Vargas Llosa es va poder presentar com a candidat a la presidència de la República peruana pel Frente Democrático-FREDEMO, gràcies que Perú fa només quatre dies (1821) va aconseguir la independència de l’Imperi Espanyol. El 28 de juliol, els taxistes de Lima t’acostumen a donar el bon dia acompanyat d’un “Feliz día de la Independencia”, i no crec pas que el marit de la Porcelanosa els engegui a dida ni tampoc recordo que hagi reivindicat que Perú esdevingui una comunitat autònoma d’Espanya. Talment com va fer Mèxic que per deslliurar-se d’Espanya va provocar un conflicte armat d’emancipació i ara, en boca del seu president Peña Nieto, afirma, amb una coherència que fa esparverar, que ens negaria el reconeixement com a nació independent. Però la força de la raó també té en el nostre cas un altre component a tenir en compte.

Ara que el cas català ha posat Espanya en una situació de ridícul a nivell internacional, seria bo recordar-los que Catalunya està, segons el PIB de 2014, per davant de països com Finlàndia o Irlanda. Just darrere de França i per davant de la mitjana de la Unió Europea. El PIB per càpita català supera en 5.381 euros el PIB per càpita espanyol. Recomano al President Puigdemont que li expliqui a Rajoy l’acudit del dentista mentre l’agafa per l’arc del triomf i li diu a cau d’orella: oi, que no ens farem mal?