Manual de supervivència

De fet no cal que tingui gaires pàgines, però sí que és imprescindible que fili molt prim, perquè no es tracta pas d’un manual d’instruccions sobre el funcionament d’un aparell qualsevol, sinó que és un manual per sobreviure. Per tant, indicat per a aquelles persones susceptibles de caure en tots els paranys.

És a dir, hipotètiques víctimes de manipuladors, demagogs, falsàries, perpetradors i carronyaires. Res a veure amb el manual de gestionar les emocions, res d’això. Perquè no hi ha res que es pugui manipular més que les emocions i els sentiments. Es tracta d’un manual que ens ajudi a viure la nostra vida i no pas la que pretenen que visquem. Saber separar el que és inevitable del que podem evitar. Un manual que ens ensenyarà a conviure tranquil·lament amb l’inevitable i a triar i rebutjar, si és el cas, allò que és evitable. Per tant, primera regla d’or: tanqui ràdio i televisor i deixi, si us plau, d’escoltar la xerrameca dels tertulians de sempre. Perquè, en confiança, i amb total coneixement de causa, un tertulià professional només fa que repetir com un lloro el que minuts abans ha escoltat o llegit.

Escolti el silenci, aprengui del silenci i iniciï un procés de domini del seu pensament. Sí, ho reconec, és complicat deslligar-se de cop i volta d’una sínia i començar a caminar amb els nostres propis peus, però provi-ho. És gratuït. Cregui’m: Una setmana sense escoltar tertúlies i el seu sistema nerviós entrarà en una pau celestial. Segona regla: eviti, si us plau, caure en la indignació estúpida.

Per què indignar-se per coses que ja tenim coll avall i que de tan clares enlluernen? Coriiiina, where you goin’to? El manual de supervivència ens recordarà que no cal perdre ni un minut maleint coronats ungits per l’enterrat al Valle, ni tampoc per allò tan sabut del nyap de la intransició. Ajaguts a la gandula, sota una bona ombra amb un càntir d’aigua ben fresca a tocar, un llibre obert damunt del pit i amb els ulls mig aclucats, el manual ens anirà alliçonant de com sobreviure al pagament de la renda, sent conscients que una part del fruit de la suor del nostre front serveix per omplir les butxaques dels comissionistes.

De debò, que és l’inevitable? Un manual que llegit amb intel·ligència ens pot arribar a ensenyar que tot això hauria de ser evitable si d’una punyetera vegada deixem la mandra de la nostra permissivitat col·lectiva.