SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En el programa de presentació del 10è Festival de Música de la Vila de Rialp, l’amic Paco Sapena definia el Pallars com una immensa orquestra de pau i natura. Amb esperit poètic descrivia una petita part del seu encant: “(...) que el seu cel blau, ple de ramats de núvols blancs, sembla que no es cansi d’escoltar les melodies dels rius que bateguen i salten, de les mil i una aus que, com una secció de corda, no deixen mai d’afinar el seu cant.

Els colors, els rius, els llacs, els prats i el vent componen una solemne barreja de percussió i so (...), perquè sentir la bona música de Rialp és apropar-se al cel”. El miracle musical de Rialp em recorda constantment com el nostre país, malgrat no tenir cap riquesa natural com sí que passa amb altres, té la millor de totes: la seva gent. I Rialp és la prova del cotó.

La Música a Rialp, així en majúscules, és una de les millors ofertes culturals del nostre territori. Enguany en fa divuit que les millors partitures interpretades pels millors músics es passegen, no només per Rialp, sinó també arreu de les dues comarques pallareses (hem pogut escoltar concerts magnífics a Tremp, Llavorsí, Salàs, Sort, les Planes de Son, etcètera).

Crec que en aquests divuit anys es pot dir que hi he vist passar el bo i millor. Fins i tot Rialp s’avança a la programació musical de Lleida (el trio de gòspel, The Sey Sisters, va actuar a Rialp el passat 4 d’agost i a Lleida ho farà a l’Auditori Enric Granados el 21 de desembre). Comparat amb altres festivals estiuencs de categoria inferior (remeneu i compareu), el seu pressupost fa riure; uns cinquanta mil euros.

També s’hi inclou un cicle de conferències, activitats vinculades a una valuosa col·lecció de pianos històrics (el privilegi d’escoltar un autèntic Broadwood a mans de Gian Maria Bonino) i el concurs Mario Calado (contemporani de Granados), d’abast internacional (concurs que és l’únic que es dedica a la música romàntica interpretada amb pianoforte, l’antecessor del piano actual). Però l’ànima de tot plegat té un nom: el director de l’Associació Rialp Musical, Josep Sabarich.

Una persona entranyable, d’elevada cultura, de ment privilegiada i d’una senzillesa i discreció que molts, aquells que sempre volen sortir a la foto, haurien de saber imitar. Desconec si s’ha calculat l’impacte econòmic que suposa aquest Festival però el turisme cultural és el present i el futur, si el volem de qualitat, és clar.

tracking