Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Marta Alòs
Em trobo a la bústia un full de la Paeria, d’un color vermell llampant, on com a ciutadana se m’adreça una pregunta que em sorprèn gratament: “Com vols que sigui el Palau de Vidre?”, i tot seguit, se’m convida amb un generós “Vine als Tallers participatius”. Procés participatiu? Té un bon dring. I que digui la meva amb aquest desgraciat edifici que embruta un conjunt paisatgístic de primer ordre? Doncs, som-hi! En el full es pot veure una imatge del Palau de Vidre on es fa evident l’estat de degradació i abandó d’un edifici que fou projectat l’any 1965 per l’enginyer Cots seguint un encàrrec de l’alcalde Pons, per tal de proporcionar un espai firal cobert al recinte dels Camps Elisis. Aquest edifici, batejat amb el pompós mantell de Palau, es construí sobre un magnífic estany que la gent més gran encara enyora i que els més joves tantes vegades ens hi hem quedat bocabadats contemplant fotografies de l’època. Aquell estany va desaparèixer amb les barques de passeig i els ànecs i, a poc a poc, les mans maldestres van anar desfent uns Camps Elisis que havien estat un dels espais més estimats de la nostra ciutat.
En aquest degoteig de deconstrucció, a l’estany el va seguir la primera portalada amb dues pilastres coronades per una panera de fruits i flors, el teatre, el cafè-teatre, la placeta coneguda com Gurugú i l’aquari. I ara, una vegada consumada la desfeta, se’ns pregunta què hem de fer d’un Palau desgavellat que només s’utilitza una vegada a l’any amb motiu de Sant Miquel-Eurofruit i que, l’any passat, els mateixos expositors de productes alimentaris van criticar obertament la brutícia i el mal estat de l’immoble.
