x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

VIURE PER VEURE
  • MARTA ALÒS

Les Borges Negres

Actualitzada 18/03/2019 a les 09:09
Viure per veure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Marta Alòs

Hi volia anar esmorzada. A la gent lletraferida de novel·la negra ens esperava un dia ben atapeït de crims i històries policials i calia arribar a les Borges amb prou forces per a poder encarar el dia. D’Arbeca a les Borges Blanques hi ha uns vuit minuts mal comptats i l’esmorzar de forquilla de l’hostal La Placeta va ser el lloc que vaig triar per enfortir la musculatura i esperonar l’esperit. De tot el recital de plats, un bé de Déu per triar i remenar, vaig escollir la cua de bou amb ceps, una delícia per al paladar, que vaig acompanyar amb una amanida de tomàquet amb ceba i olives arbequines ben regat amb el millor oli del món, un bon vi de la comarca i, per acabar-ho d’arrodonir, un cafè amb llet i una petita delicatessen de xocolata. Les Borges Negres, un festival de novel·la negra que és possible gràcies a la magistral empremta de l’amiga Ramona Solé, va tornar a acollir per tercera vegada a la capital de les Garrigues, amb un sol de justícia i la remor de l’aigua del Terrall com a melodia de fons, molts lletraferits i lletraferides, que hem volgut engreixar les files d’un gènere que ara sembla que marca tendència. El negre està de moda perquè, potser, és la nostra tímida resposta davant d’un món que esdevé ingrat, maldestre i mal girbat. Davant la impotència, ens revoltem escrivint crims que mai no podrem arribar a executar. De la meva novel·la Ulls maragda, on, com la realitat més palpable, res és el que sembla, a la recent publicació dels companys David Marín i Pau Juvillà, amb Primàries de sang, la desfilada d’obres va anar bastint una jornada impregnada de ficció amb polsims i pessics de realitat. Qui no ha pensat mai a assassinar? La ficció ho fa possible i, davant d’aquesta possibilitat sense càstig, qui s’hi resisteix? Un dels participants, el company Joan-Lluís Lluís, del nord de Catalunya, que l’any passat va ser mereixedor del Premi Sant Jordi amb la seva meravellosa novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, descrivia la ficció d’assassinar com un exercici de justícia col·lectiva. Afirmava que l’assassinat de Franco s’estava convertint en un argument exitós. Després de la seva novel·la, havia arribat El sindicat de l’oblit de l’Albert Vilaró, i encara quatre més amb el mateix propòsit, assassinar Franco, perquè, tal com ell va afirmar: “Tothom el vol matar perquè, com ja podeu comprovar, Franco encara està viu, i ben viu.”

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre