SIARTB

Vaig arribar a Vilamur de la mà de dos bons amics que hi tenen casa. L’escriptor Nicasi Camps i el pintor Jesús García. Ambdós, enamorats del Pallars Sobirà. Del seu paisatge, de les cases totèmiques de pedra vermella de Vilamur i, per damunt de tot, defensors de les arts, que són, al cap i a la fi, el principi i el final de tot. El festival d’Arts SIARTB és una mena de miracle envoltat de muntanyes que, tal com resa el tríptic divulgatiu, es tracta d’un espai d’encontre i divulgació artística que vol ser un aparador dels artistes contemporanis al Pirineu. Un objectiu que els seus organitzadors han aconseguit amb una qualitat extrema i envejable. Una simple passejada pels diferents escenaris, pels petits carrers i carrerons d’aquest poble petit de muntanya, és la prova del cotó de com el talent és una de les peces fonamentals del nostre país. Tenim país perquè tenim talent. Vilamur és un clar exemple de com s’ha d’estructurar un territori. No tot ha de passar a les grans capitals, com és Barcelona. El dia 16 i 17 d’agost, Vilamur va ser el centre de l’art mundial. Perquè, com deia el gran Jules Renard, el meu poble és el centre del món, perquè el centre del món està a tot arreu. Envoltat per muntanyes fantàstiques, el cor de Vilamur batega cada any amb l’esclat d’aquest festival d’art, on els artistes que hi exposen ens fan saber que la seva pintura és, a més a més d’una necessitat interior, d’una qualitat de primer nivell. Situar-se davant d’un quadre de l’artista Albert Aznar és fruir de les emocions, sentiments més amagats de l’ésser humà. Vilamur convertit en l’arc de Sant Martí, on Renoir ens tornaria a recordar que “hi va haver un dia en què a un company artista se li va acabar el color negre i, amb aquesta absència tràgica i no volguda, van esclatar tots els altres colors”. Enguany, la pintura, els colors, l’art visual, es va saber acompanyar amb la lletra escrita. Un espai íntim, bellament decorat, on l’escriptor Nicasi Camps t’acollia envoltat de la seva obra literària. El teatre. El seu món. El seu univers. Cultura al cap i a la fi. I en lletres majúscules. Vaig visitar l’espai acompanyat de la seva conversa. Cent trenta-cinc obres escrites donen per a una llarga conversa. Vaig marxar de Vilamur sense voler-me’n anar. M’hi hauria quedat, allà, Al centre del món. I no hauria enyorat res. Mai més.