L'estafa de la transició

El periodista Gregorio Morán, que va ser destituït del diari La Vanguardia per un article en què comparava l’independentisme català amb el franquisme, va escriure, en el seu llibre El precio de la transición (ed. Planeta. 1991), que la Transició havia estat una gran farsa en què el poble va fer de mera comparsa i uns altres van actuar com a còmplices necessaris. L’escenificació pública que feia possible passar d’una dictadura a una democràcia, com aquell que es posa una perruca intentant amagar el cabell envaït per la tinya, va ser elogiada per la premsa amb un punt d’infantilisme i un altre de desmemòria. Tothom tenia pressa per fer net, per oblidar, per enterrar el passat i mirar cap a una altra banda, encara que els gripaus s’acumulessin al garganxó i el soroll de sabres i uniformes militars fessin tremolar les parets. Ara que sembla que tot s’enfonsa i que el feixisme campa feliç, saltironejant com la Heidi pels prats alpins, ens adonem que aquella mal anomenada Transició no va ser altra cosa que un to be continued o el que en versió espanyola el dictador va deixar atado y bien atado. És el que té no fer net. No tallar el mal de soca-rel. Els inventors de la Transició simplement van aixecar la catifa i van amagar-hi tota la merda davall perquè els de sempre poguessin continuar remenant les cireres, com si mai no haguessin trencat un plat. I la Transició va blanquejar i banalitzar assassins, torturadors, corruptes, feixistes, jutges, magistrats, fiscals, policies, militars, guàrdies civils, polítics, en nom de l’anhelada democràcia que ara ha resultat ser un bon nyap i que, quan es posa davant del mirall, no se sap reconèixer. I ens ho van vendre com si ens fessin un favor. I els pares d’aquell nyap encara es fan fotografies mentre es passegen tibats com paons perquè, es veu, que van fer una feinada que no ens podem ni arribar a imaginar. Il·lusos ells, no van adonar-se que el mal de tot plegat no venia d’una dictadura de quaranta anys sinó d’un invent anomenat Espanya que va ser parit a força de conquerir i envair territoris, d’imposicions, de cops d’estats, alçaments i pronunciaments militars. I per això, ara, els que ens volen donar lliçons de democràcia i ens amenacen amb l’invent del 155 es pixen a sobre quan un d’aquests passejadors de medalles al pit i tricorni al cap diu el que li rota perquè se sap amo i senyor de l’Espanya de sempre.