SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Abans d’ahir vaig estar fullejant un llibre força interessant. El títol us resultarà conegut perquè el seu autor l’ha manllevat de la pel·lícula The man who shot Liberty Valance, del director John Ford.

L’home que va matar Liberty Valance. Un al·legat per la democràcia i la llibertat (Col.

Cinema i Dret. Editat per Tirant lo Blanch, 2021), del catedràtic de dret processal Jordi Nieva, ja ens avisa en la seva breu presentació que la pel·lícula no s’acostuma a relacionar amb el món del dret, com és el cas per exemple de Dotze homes sense pietat o Anatomia d’un assassinat, però que, segons el seu punt de vista, aquesta que també intitula el seu llibre és un autèntic regal per a qualsevol ensenyant d’una facultat de dret, i més en concret per a un processalista, tot i que no hi aparegui cap procés judicial.

Nieva pren l’argument de la pel·lícula i el fa servir de magnífica excusa per reflexionar al voltant de les icones actuals: jutges i fiscals. Per a aquelles persones que com jo mateixa no han estudiat la carrera de dret i que, a banda del dret romà, tampoc no m’han despertat cap curiositat les matèries que s’hi imparteixen, he trobat força interessant anar espigolant entre les pàgines del Liberty Valance literari perquè, si sabem llegir entre línies, podrem comprovar com, amb un llenguatge planer, s’hi amaga una crítica a alguns aspectes de la teoria jurídica.

I els personatges i la trama del film nord-americà li proporcionen les eines per poder-ne parlar. L’encapçalament d’alguns capítols (“No som lliures si no som iguals”, “Jutge i part” i “La veritat com el final del procés”) marquen el camí del penúltim capítol, que acaba amb la frase: “Ho saben molt bé els que viuen en una mentida però que coneixen l’autèntica veritat.” De fet, l’autor es refereix al senador Stoddard, un dels tres principals protagonistes de la pel·lícula i que està interpretat per l’actor James Stewart.

L’estat de dret planeja en aquesta publicació i se’ns fa inevitable pensar en exemples propers que ens han sacsejat i que posen a debat que, malgrat que el paper ho aguanta tot, la pràctica tingui la mateixa consistència. En el quadre Els set pecats capitals, encarregat per Felip II al pintor Bosch, l’avidesa està representada per un jutge corrupte que rep diners amb una mà mentre que, amb la mà que li queda lliure, sembla que faci almoina.

Però, com us deia, el paper ho aguanta tot.

tracking