SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La setmana passada aquest diari informava que la vaccinació de la població fa que l’hospital Arnau de Vilanova ja vegi molt improbable una altra onada de Covid. Destacava que la immunització és ja efectiva contra la desena de variants del virus detectades a Catalunya i que els indicadors de contagis a les nostres comarques continuaven estables després d’haver baixat dràsticament durant les darreres setmanes.

És una bona notícia que ens injecta una dosi d’optimisme en un moment que els ànims es trobaven per terra. Tots els informes científics així ho ratifiquen i, per tant, crec que podrem començar a preparar maletes perquè les vacances ja estan aquí a la cantonada.

L’actualitat, però, encara segueix farcida d’interrogants. I un en especial que em té ben entretinguda.

No sé pas què hi deu haver al darrere però seria aconsellable que ens deixessin de marejar amb la tria d’una vacuna o una altra. De debò que som nosaltres, pobres ignorants de la matèria, els que hem d’escollir entre l’AstraZeneca i la Pfizer per la segona dosi? Però què en sabem nosaltres de vaccins? Que les autoritats competents t’obliguin a triar és del tot irresponsable.

O és això mateix el que volen... que nosaltres triem..

ompli aquest document de consentiment i, miri, si li agafa un trombó d’aquests ja s’ho farà, perquè, veu... vostè va signar.

Les darreres enquestes assenyalen que la majoria de la gent ha tingut més seny que les autoritats i que, després d’haver llegit el que aconsella la fitxa tècnica, investigadors i organitzacions sanitàries s’han decantat per seguir amb la mateixa marca de la primera dosi. És a dir, l’AstraZeneca que alguns ja han batejat amb el malnom de “la barata”.

És tot plegat un bon embolic. És lògic que el fet de passar el mort als particulars que res no sabem, hagi creat un malestar entre els 240.000 treballadors essencials vacunats amb la primera dosi d’AstraZeneca.

La manca de precisió no és la millor manera de crear confiança. La desconfiança i el dubte de si ens diuen la veritat o ens amaguen qui sap què són producte d’una pèssima comunicació.

Ara la pregunta que més sovinteja és “i tu... quina de les dues et posaràs?” Com si parléssim d’una peça de roba o d’anar a un concert.

I no es tracta d’això, oi que no?.

tracking