SEGRE

Creat:

Actualitzat:

He aprofitat aquests dies de la festa major en honor de Sant Anastasi per rellegir el pregó que Vallverdú ens va regalar l’any 1981 i que es troba digitalitzat al web de la Universitat de Lleida en el seu apartat de Fons Especials. Vint-i-un fulls amarats de ciutat, territori i de nació amb una mirada oberta al passat i atapeïts de propostes de futur. “Cap on caminen les ciutats?”, es pregunta l’escriptor tot interpel·lant els lleidatans. Res he trobat que hi fos sobrer. Versos florits de l’Estadella, mots d’en Lladonosa, fins i tot la boira hi és present. Tot en ell respira a capital del Ponent. D’atmosfera viscuda. Des d’aquell any n’ha passat un bon grapat, de pregoners, i també poques, ben poques, de pregoneres. De memòria en recordo uns quants tot i no saber encertar els anys. Joan Oró, Xavier Rodamilans, Víctor Torres, Joana Bonet, Antoni Siurana, Miquel Pueyo, Joan Viñas, Pasqual Maragall, Josep Borrell i Figuera, Josep Esquerda, Virtu Morón, Ramon Font, Mamen Domingo, Sebastià Serrano, Sandro Rosell, Ramon Maria Puig, Jordi Pàmias, Josep Borrell i Fontelles i Josep Maria Llop, de qui sempre he pensat que hauria sigut un bon paer en cap de la nostra ciutat. Com es tria la persona que tindrà l’honor de llegir un pregó de festa major? Qui s’atorga aquesta responsabilitat? El consistori? El paer en cap? El regidor de cultura? El regidor de festes i tradicions? Una comissió? Tant és, perquè enguany qui n’hagi estat responsable es va ben lluir amb la tria. De traca i mocador. El pregoner d’enguany, nascut l’any 1990, casualment del mateix any que el regidor de l’àrea, de segur que ho va fer tan bé com va saber i l’aplaudeixo per la seva gosadia, però aquesta no és la qüestió. Josep Vallverdú va dir aquell 1981 que tremolava d’emoció davant l’honor d’haver estat triat com a portaveu dels ideals lleidatans i se sentia honorat per poder parlar en la mateixa tribuna on han parlat persones de tanta rellevància i densitat. És això mateix el que dona cos a un pregoner. Se me n’acudeixen un bon grapat que mereixen aquest honor i que han estat ignorats. Josep Varela i Serra, Carme Valls, Lluís Pagès, Jordi Curcó, Pep Tort, Carles Juste “Lo Beethoven” i molts altres que no han tingut mai aquesta oportunitat. A tots ells, el meu agraïment més sincer per tot el que han fet i seguiran fent per la nostra ciutat.

tracking