Carpetada a poc més de dos anys de lideratge

La dimissió de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE posa fi a poc més de dos anys de la seua trajectòria com a líder dels socialistes espanyols. Després de la dimissió el maig del 2014 d’Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general al fracassar a les eleccions europees, es va convocar per al juliol un congrés extraordinari. Dies abans d’aquest conclave, Sánchez va aconseguir l’elecció per votació directa de la militància, amb el 48,6% dels vots, davant d’Eduardo Madina. El 26 de juliol Sánchez va ser ratificat com a líder del PSOE. Gairebé un any més tard, el comitè federal el va proclamar candidat a la presidència del Govern per a les eleccions del 20 de desembre.

Partidari de la reforma constitucional en clau federal, la seua primera prova de foc electoral van ser les eleccions del 20-D com a cap de llista del PSOE. Tanmateix, el PSOE va descendir fins als 90 diputats en aquells comicis, vint menys que el 2011. Malgrat això, el comitè federal va autoritzar Sánchez perquè intentés formar govern amb Podem, sempre que aquest renunciés al referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i altres forces de l’esquerra si Rajoy no aconseguia una majoria per a la seua investidura.

Sánchez no ha aconseguit consolidar el partit després de la pèrdua de força en els comicis amb Rubalcaba

Sánchez es va sotmetre a l’hemicicle en una doble investidura pactada amb Ciutadans, que tanmateix va fracassar i va desembocar en segones eleccions el 26-J. En aquests comicis, el PSOE va retrocedir fins als 85 diputats, el seu pitjor resultat electoral de la història. Des d’aleshores, Sánchez va mantenir el seu no a la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern, i va descartar l’abstenció dels socialistes per no caure en una “legislatura de xantatge”. Aquesta posició i els resultats electorals des del desembre van tensar cada vegada més les relacions amb els barons socialistes. Amb especial menció a la líder del PSOE andalús, Susana Díaz.

A més, la pugna constant amb Podem pel vot d’esquerres, els pactes amb C’s i les tensions internes van desembocar en una crisi sense precedents a les files socialistes que es va veure reflectida després de sengles patacades a les eleccions autonòmiques a Galícia i Euskadi el passat dia 25 de setembre.

En els últims dies, la dimissió en bloc de disset membres de la direcció per forçar la dimissió de Sánchez, així com les compareixences d’última hora per planejar un debat entre el no i l’abstenció a la investidura de Rajoy, van desembocar en la dimissió de Sánchez al capdavant del PSOE.