UNIÓ EUROPEA COMERÇ
La dificultat per ratificar el CETA posa en perill la política de la UE
El rebuig de la regió belga de Valònia qüestiona la firma del tractat de lliure comerç amb el Canadà || L’acord s’ha de firmar dijous en una cimera bilateral
Martin Schulz i la ministra de Comerç canadenc, Chrystia Freeland, ahir al Parlament Europeu.
La Unió Europea s’enfronta a una nova cruïlla política a causa del rebuig de Valònia –una regió de Bèlgica amb competències en comerç internacional– de l’acord de lliure comerç negociat amb el Canadà (CETA), que fa trontollar el plantejament d’una política comercial conjunta davant les ambicions nacionals i la desconfiança dels ciutadans. “Els problemes que queden estan a l’interior de la Unió Europea”, va afirmar ahir Martin Schulz, president del Parlament Europeu. Schulz va confiar que no hi haurà “cap problema que no puguem resoldre” per aconseguir la firma de l’acord dijous vinent en una cimera UE-Canadà. Però la successió de reunions d’últim minut a fi de convèncer una regió de poc més de 3,5 milions d’habitants perquè doni suport un acord que es prepara des de fa set anys, unida a la “decepció” manifestada pels canadencs, posen en qüestió la capacitat de la Unió Europea per tirar endavant aquest tipus de pactes.
“El CETA podria ser el nostre últim acord de lliure comerç si no podem convèncer la gent que els acords de lliure comerç van en el seu interès”, va avisar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, dijous a l’inici d’una cimera de líders que es va mostrar incapaç de desbloquejar l’impàs.
L’oposició ciutadana als tractats de lliure comerç ha anat creixent en els últims mesos, fins al punt de mobilitzar milers de persones en diferents ciutats europees per manifestar la seua preocupació perquè es concedeixi massa poder a multinacionals i es rebaixin els estàndards de protecció comunitaris. Greenpeace va demanar rebutjar el pacte i impulsar “una política comercial més justa” davant “l’avarícia corporativa”. Actualment és la Comissió Europea (CE) qui negocia en nom dels estats membres els acords comercials. En aquest cas, es va decidir que fos ratificat pels 28 parlaments nacionals i el procés s’ha allargat molt, la qual cosa ha posat a prova la paciència dels canadencs. Valònia desconfia principalment del mecanisme de tribunals al marge dels sistemes nacionals de justícia per dirimir els conflictes estats-inversors.
