Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

La campanya més agra arriba al final

  • AGENCIAS
06/11/2016 a les 08:19
El resultat en una desena d’estats definirà en les eleccions de dimarts el nou hoste de la Casa Blanca
La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

La campanya més agra arriba al final

Una desena d’estats seran els que finalment decideixin aquest dimarts qui serà el pròxim president dels Estats Units, després que el candidat republicà, Donald Trump, hagi reduït l’avantatge de la seua rival, Hillary Clinton, en les enquestes de diverses circumscripcions clau.

En els últims dies Trump va capgirar la mitjana de les enquestes que realitza RealClearPolitics a Carolina del Nord i Nou Hampshire, mentre que va retallar la diferència amb la demòcrata a Pennsilvània i Florida. L’aspirant republicà va demanar ahir a Tampa (Florida) el vot a l’electorat hispà i afroamericà d’aquest vital estat, on hi ha un empat tècnic en les enquestes amb la seua rival demòcrata. “Què dimonis heu de perdre, arreglaré la situació”, va dir Trump als votants llatins i afroamericans en el seu primer acte electoral de l’esprint final de campanya abans de les eleccions de dimarts vinent, en la qual visitarà vuit estats, inclosa una nova visita a Florida demà.


Trump demana als llatins i als afroamericans que li donin el vital triomf a l’estat de Florida

Aquests sectors d’electorat, que els sondejos indiquen que donen suport massivament a l’exsecretària d’Estat, poden ser vitals per determinar qui guanyarà els 29 vots electorals que s’entrega a qui guanya a Florida i que Trump necessita per poder assolir els 270 en total que donen la clau de la Casa Blanca. Els llatins representen el 16 per cent dels votants registrats a Florida, mentre que els afroamericans suposen el 13 per cent, i el seu vot és crucial en aquests comicis a Florida, on les enquestes apunten a un avantatge mínim de la demòcrata. Segons un sondeig del web RealClearPolitics difós ahir, Clinton conserva un avantatge sobre Trump menor a dos punts a nivell nacional.

En la recta final de la campanya més dura de la història recent dels EUA, personalitats de Hollywood i la música pop es continuen bolcant amb la campanya de Clinton, mentre que famosos de l’espectacle televisiu i llegendes de l’esport donen suport al seu rival republicà, a tres dies de les eleccions.

La candidata demòcrata va redoblar ahir els seus esforços per mobilitzar les bases que van portar al càrrec Barack Obama. Clinton va tenir un gran suport afroamericà durant les primàries, però en les eleccions no està aconseguint despertar l’entusiasme que va generar Obama, que s’està bolcant en l’última setmana de campanya per mobilitzar aquest votant desencisat amb Clinton i els joves que van confiar majoritàriament en Bernie Sanders durant les primàries demòcrates.

L’aspirant demòcrata va acusar aquest divendres a Pennsilvània Trump de ser un altaveu “dels prejudicis racistes” i va tornar a assenyalar la simpatia que tenen per ell grups supremacistes blancs. En aquest sentit, va dir que als EUA “mai ha de ser acceptable” que ocorrin atacs com l’incendi de dimarts en una església de la comunitat negra a Greenville (Mississipí) en el qual els autors van pintar “vota Trump” a l’exterior, un incident que la campanya del magnat va condemnar.

La demòcrata va acabar el míting amb una crida indirecta als que no estan convençuts de la seua candidatura però sí de la gestió d’Obama, al prometre “defensar el seu llegat i construir a partir d’ell”.

El president Barack Obama, d’altra banda, es va qüestionar ahir si el director de l’FBI, James Comey, va actuar correctament a l’informar els membres del Congrés sobre els correus electrònics que podrien estar relacionats amb la investigació de la candidata demòcrata, Hillary Clinton. Obama va deixar clar que els investigadors i fiscals sempre han estat independents respecte a la política i “vull assegurar-me que continuem amb aquesta tradició i aquesta norma”, va afegir.

D’altra banda, un jutge federal ha impedit que tres comtats de Carolina del Nord revoquin els drets de votació de milers de residents tal com havien ordenat els legisladors republicans setmanes abans de les eleccions presidencials de la setmana vinent.

Un tribunal va sentenciar que els republicans havien ignorat una llei electoral que feia 23 anys que estava en vigor i que estipulava les condicions en les quals es podia impedir que un ciutadà votés. Aquestes restriccions afectaven, segons la sentència, “de manera desproporcionada” els votants de raça negra: uns 4.000 dels aproximadament 4.500 afectats. El tribunal va entendre que amb aquesta tàctica es pretenia suprimir el vot d’una minoria tradicionalment afí al Partit Demòcrata i que per si mateix és poc propensa a dipositar el seu vot.

Clinton, filla d’un botiguer de Chicago, i Trump, hereu d’un imperi immobiliari a Nova York, van llançar els seus envits presidencials l’any passat, però amb estils molt diferents.

Malgrat totes les seues diferències, Clinton i Trump sí que coincideixen en una cosa que revelen totes les enquestes: són els dos candidats presidencials més impopulars de la història moderna dels Estats Units.

El Col·legi Electoral, que també escull el vicepresident, va ser creat el 1787, després de descartar l’elecció directa a fi de protegir els estats petits davant del poder dels grans.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre